Estrenada quan la pandèmia era una paraula que molts ciutadans no havien pronunciat mai, la gira de Bruna el musical es va aturar durant el confinament però la peça no va deixar mai de fer-se sentir i els seus joves actors, nois i noies de 6 a 14 anys, van fer viral la interpretació d'una cançó que convidava a tenir esperança enmig de tanta foscor. Superada la primera onada, i amb totes les restriccions que fan al cas, el muntatge va tornar als escenaris i aquest cap de setmana es pot veure a La Verbena de Sant Joan de Vilatorrada i a La Lliga de Capellades.

«Ens hem adaptat al moment que vivim, però és important no perdre la màgia del directe», explica el surienc Mateu Peramiquel, director i autor de l'espectacle juntament amb Mar Puig. Després de passar pel Romea barceloní els darrers cinc diumenges, l'espectacle afronta els primers mesos del 2021 amb uns quants bolos a l'agenda.

Bruna el musical va néixer de la voluntat de Puig i Peramiquel de crear una obra pel grup teatral infantil i juvenil d'Ullastrell (Vallès Occidental) i el resultat és la història «d'una nena d'11 anys que vol fer un treball sobre la seva àvia per a l'escola, però té demència; aleshores, descobreix un diari personal en el que hi pot llegir com eren, a què jugaven, com es relacionaven els nens i les nenes dels anys 30». L'obra, explica Peramiquel, confronta aquesta realitat amb la dels infants dels 90's, l'època en que els autors eren unes criatures.

L'espectacle, que depara al públic una sorpresa en la mesura que la Bruna descobreix un secret familiar, toca temes com «la família, la guerra i l'exili». Tot i que són joves, els intèrprets no són aliens al neguit que batega en la peça de Puig i Peramiquel: «en les converses que teníem mentre preparàvem l'obra, les noies i els nois ens explicaven que han après com vivien els nostres avis, i que és important no deixar que s'oblidi».

La represa de l'activitat després del confinament i dels successius canvis en les condicions d'apertura dels teatres ha complicat la logística de les representacions. «El grup d'intèrprets el formen una vintena de nois i noies, però hem creat dos grups que es van alternant en les funcions i no hi ha mai més de deu persones a l'escenari», explica Peramiquel: «d'aquesta manera, si tinguéssim un positiu, hi haurà un suplent a punt».

Tot plegat fa que «haguem d'assajar-ho tot dues vegades», però la reducció de la massa coral, explica el surienc, no redueix l'energia escènica. «Els nens es van fent grans i també ocupen més espai a l'escenari», afirma. Abans de cada funció, tant els joves intèrprets com els músics -Iñaqui de la Linde (percussió),Núria Conangla (violoncel) i Peramiquel (piano)- passen un test d'antígens, i les mascaretes només cauen abans de sortir davant del públic.