La banda Madee torna aquest divendres amb el seu nou disc 'Eternity Mingled With The Sea' (Bcore Disc, 2021), que a través d'una dotzena de temes evoca l'espai oníric on "l'eternitat es barreja amb el mar". L'àlbum arriba 14 anys després del seu darrer disc, i set anys més tard del seu single aïllat 'Age Of Ruin', amb Pep Masiques, Marc Prats, Adam Vives, Ramón Rodríguez, Capi i Antonio Postius (de Mourn). En una entrevista a l'ACN, el baix Pep Masiques ha explicat que aquest retorn es deu a les ganes de retrobar-se "amb els amics de sempre" i continuar una història que els anava molt bé, els agradava i amb la qual s'hi sentien a gust. "Tot aquest imaginari d'agafar la furgo ve de gust", ha afegit.

El grup de Cabrils va parar el 2007 després de 'Songs from Cydonia' (2002), 'Secret Chamber' (2003), 'Orion's Belt' (2004) i 'L'Antarctica' (2007). En mig d'aquests 14 anys plens "d'altres responsabilitats com la família i la feina", la banda va reprendre la seva activitat puntualment el 2014 amb el single 'Age of Ruin' perquè tenien "ganes de fer alguna cosa".

L'artista ha remarcat que el nucli inicial toquen des dels 14 o 15 anys, i són amics i no han deixat mai de veure's. "Madee forma part de la nostra vida i de la forma de ser de cadascun", ha explicat. Amb el pas del temps, ha estat el bateria Lluís Cots el que "no ho veia clar", i després de gravar el 'Age of Ruin' el 2014 "no volia continuar més enllà". Segons Masiques, cadascú ha anat tirant pel seu cantó", per exemple al Ramon "li va molt bé" amb New Raemon, però mai han deixat de veure's.

Ara han decidit que si una cosa viscuda té bon rotllo, "per què no es pot mantenir", i tant ell, com el Ramon i el Marc tenien ganes de tornar a integrar el grup. Aleshores "va sortir l'opció de l'Antonio", al qual el Lluís li havia donat classes de bateria quan tenia deu anys, de manera que és el seu deixeble, "amb els mateixos tics".

Nou sistema de treball

Passat un temps van decidir tornar a fer alguna cosa, però els va agafar la pandèmia, que els va impulsar a nou sistema de treball basat en la feina des de casa (sense renunciar al restaurant Can Rin com a centre d'operacions) el que ha imposat noves rutines. Aquestes consisteixen bàsicament a què el seu lletrista, el poeta americà Mark Swanson, envia al Ramon Rodríguez els poemes, i aquest els inclou a les melodies.

El resultat del disc "no deixa de ser Madee", tot i que hi ha algunes cançons més pausades i amb un tempo més baix. "És perquè nosaltres no tenim vint anys i també es nota a l'hora de crear", ha dit. D'aquesta manera, el disc inclou les vivències i experiències d'aquests anys sense renunciar a la sonoritat i essència de Madee.

Per a ell, a mesura que avancen els anys es perd la "ràbia i canya", i en canvi s'adquireixen altres vivències, tot adoptant nous tempos. Algunes lletres són més crues i dures, però "sempre amb un punt de llum i esperança", ha dit. Això no obstant, Masiques ha dit que en el terreny de la composició estan més actius que mai: "L'activitat la tenim igual o més", ha defensat.

El grup, que reprèn la seva activitat enmig d'una indústria musical totalment diferent la mà de les plataformes, l'ensorrament de la venda de discos i l'absència de directes, es planteja no fer actuacions fins al 2022, després de treure un altre disc nou el setembre del 2021. "Se'ns fa una mica estrany tenir concerts amb la gent asseguda i amb el morrió", ha dit.