16 de gener de 2021
16.01.2021
Regió7

Lola Palau escriu a les pàgines del diari

El col·lectiu literari d'autors i autores de la Catalunya Central estrena avui una col·laboració quinzenal a La Revista

15.01.2021 | 23:33
Drets, d'esquerra a dreta, David Clusellas, Pep Garcia, Imma Cortina, Maria Dolors Guàrdia, Miracle Sala, Zulima Martínez i Jordi Estrada; a primera fila, també d'esquerra a dreta, Pilar Duocastella, Llorenç Capdevila, Xavier Mas Craviotto, Josep Maria Solà, Joan Pinyol i Antoni Pladevall. Hi falta Jaume Huch, que també participa en aquests relats, i Jordi Cussà

L'agost del 2018 arribava a les llibreries la primera obra del col·lectiu literari Lola Palau, format, inicialment, per deu veus de la Catalunya Central que van reinterpretar el decàleg de les lleis divines en el llibre de relats Que Déu ens agafi confessats (L'Albí). Si el col·lectiu, el nom i la idea de publicar van néixer de les converses de sobretaula d'un sopar d'amics -molts d'ells ja van engegar fa uns anys el projecte Narradors Centrals-, la col·laboració que avui comença en les pàgines d'aquest diari es va gestar en pandèmia i de manera virtual a través de trobades online: publicar quinzenalment a Regió7, els dissabtes, un relat de cada membre del col·lectiu, que ha crescut a quinze autors i autores, i que es podrà llegir a les pàgines de La Revista amb el nom d'«Els mil i un dissabtes de Lola Palau».

El primer en obrir foc és el calafí Josep Maria Solà amb el conte titulat Retrat de l'artista obsolescent. Uns relats que s'il·lustraran amb unes fotografies creades expressament per a cada narració pels fotògrafs d'aquest diari: Mireia Arso, Sílvia Belmont -que inaugura la sèrie- i Oscar Bayona. Els relats, sense cap limitació quant a temàtica, seran, com explica un dels membres de Lola Palau, Llorenç Capdevila, «fidels a la manera de fer de tots nosaltres, cadascú escriurà el que li plagui però, segurament, predominarà, en una majoria, aquell gustet per la ironia».

El col·lectiu, no tancat però actualment format per cinc escriptores i deu escriptors, abraça tota la Catalunya Central. L'integren bagencs com Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969), David Clusellas (Avinyó, 1979), Imma Cortina (Manresa, 1959), Pilar Duocastella (Castelltallat, 1959), Zulima Martínez (Manresa, 1972), Jordi Estrada (Manresa, 1958), Pep Garcia (Vic, 1964) i Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996); moianeses com Miracle Sala (Santa Maria d'Oló, 1967); solsonines com Maria Dolors Guàrdia (Balaguer, 1958); berguedans com Jaume Huch (Berga, 1961) i Jordi Cussà (Berga, 1961); anoiencs com Josep Maria Solà (Calaf, 1961) i Joan Pinyol (Capellades, 1966) i osonencs com Antoni Pladevall (Taradell, 1961).

Si Lola Palau naixia d'un sopar, la presentació en societat es va fer el setembre del 2018 a l'Espai Òmnium. I va servir per explicar el projecte d'una colla d'amics a qui uneix l'escriptura, batejar el primer llibre del col·lectiu i posar negre sobre blanc en la figura de Lola Palau. Lola Lolita Palau era la filla d'una distingida família d'indians instal·lada a Barcelona i la dona del polifacètic artista i intel·lectual calafí Alexandre de Riquer. I la Lola Palau del segle XXI, que va emergir amb un recull de contes irreverents sobre els deu manaments, ha continuat endavant amb el projecte. Els sopars els recuperaran quan la pandèmia ho permeti.

Dies de roses i vi serà el títol del segon volum que, novament editat per la berguedana L'Albí, publicarà el col·lectiu literari aquest Sant Jordi. En aquest cas seran catorze relats (exceptuant Antoni Pladevall, que el moment de la confecció de les narracions estava acabant la seva última novel·la, La clau anglesa) i tindran com a nexe comú «les varietats de raïm que es conreen i que s'elaboren en els cellers del pla de Bages», explica Capdevila. Del picapoll al cabernet sauvignon.

Per tenir clar de què estaven parlant, remarca l'escriptor, va demanar la col·laboració de l'enòleg Joan Soler (darrer premi Bages de Cultura), que «ens va fer una descripció amb tot detall de cadascuna de les varietats i de les seves característiques, elaboració, estructura aromàtica, història...», que, posteriorment, el col·lectiu ha pres com a base per als relats de Dies de roses i vi. Com apunta Capdevila, el «vincle» temàtic que relligarà els relats seran les característiques d'aquestes varietats -acidesa, dolçor, color...-, un «esperit» que els autors i autores traslladaran a les seves narracions. Amb copa de vi o sense.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.