La cultura popular ha quedat òrfena d'una de les seves personalitats clau. El músic i activista cultural sallentí, Jordi Fàbregas Canadell nascut el 1951, va morir ahir als 69 anys d'una afecció cardíaca que tenia de feia un temps i de la qual va ser operat d'urgència el 5 de gener. El món del folk i la recuperació de la música popular catalana en les darreres cinc dècades no s'entenen sense ell. Directe, clar, a la recerca de la innovació inherent a la tradició i amb la intenció d'obrir portes als músics més joves, un dels fruits del seu llegat, el seu objectiu havia estat «saber d'on venim» a través de la música, com ell mateix explicava a aquest diari quan va ser distingit amb el premi Bages de Cultura, el 2016. I així ho va fer com a músic, creador i gestor. La cerimònia de comiat es farà dissabte, 23 de gener, al tanatori de Les Corts de Barcelona

Impulsor del festival Tradicionàrius (1988) i del CAT Centre Artesà Tradicionàrius (1993), del qual va ser el director fins a mitjans de l'any passat quan va passar el testimoni a Carol Duran, el sallentí va participar en la fundació del grup de cançó popular La Roda, a Manresa, el 1967, on va coincidir amb músics, cantants i poetes del Bages i del Berguedà, com Miquel Estrada i Ton Rulló, amb qui va crear, el 1973, l'històric grup Coses, que va tornar a reactivar el 2012 amb nou disc a la Fira Mediterrània. Amb ells al saló de plens de l'Ajuntament de Manresa celebrava, amb música, el reconeixement atorgat per Òmnium.

L'orquestra l'Harmònica Brava (1979) i els grups de folk La Murga (1980), pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i Primera Nota (1987) van ser altres projectes del sallentí, que, el 1990, amb Artur Blasco, Isidre Pelàez i Eduard Casals va crear El Pont d'Arcalís, grup de referència en la divulgació de la cançó tradicional dels Pirineus. Com ahir recordava Jordi Bertran, qui va ser director i gerent de la Fira Mediterrània -on El Pont d'Arcalís ha estat un dels grups més programats: «Eren molt prolífics»-, un dels primers discos que va escoltar va ser, precisament de Coses i, veient La Murga, anys més tard, va pensar, per primer cop, «que la música tradicional podia sonar electrificada en un escenari». Fàbregas va ser, apuntava, «una de les primeres persones capaces de tenir aquesta visió de la música d'arrel».

Amb una llarga llista de treballs com a compositor, especialment de balls de gegants de diferents colles i una àmplia producció discogràfica, l'activisme de Fàbregas el va portar a organitzar els festivals Saraus de Primavera (els anys 80) i de la Mercè Folk (1990-2001), a participar al Mercat de Música Viva de Vic (1989-92), a la Mediterrània (1988-99 i 2001) i a crear i dirigir la formació Els Ministrils del Camí Ral (1991). Un dels seus últims treballs va ser l'adaptació del tema Som de Sallent, escrit pel mateix Fàbregas i en va adequar la lletra a la situació que es vivia l'any passat durant el confinament domiciliari. Precisament, com va recordar ahir l'alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, Fàbregas va ser el pregoner de la darrera festa major del poble, on va actuar amb El Pont d'Arcalís. Ribalta va remarcar «el gran llegat musical que deixa al país i, en especial, a la vila de Sallent». La intenció del consistori és homenatjar un dels seus veïns més il·lustres.

L'any passat, el músic rebia la Creu de Sant Jordi, un guardó que es va afegir a l'esmentat Bages de Cultura, al Premi Nacional de Música (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular (1995) i la Medalla d'Honor de Barcelona (2006). Ahir, nombroses entitats, com Òmnium Cultural o BCN Cultura Popular, a més de la Conselleria de Cultura, l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau o el vicepresident Pere Aragonès van lamentar ahir a través de les xarxes socials la desaparició del músic bagenc i van recordar-lo com a figura clau en l'impuls de la música tradicional. Per a ell, la cultura popular havia de tenir «el sabor de la terra».