Un caos d'enllaços blau marí sobre un fons de color pastel i un comptador amb efectes epilèptics que anava augmentant a cada visita. Així era l'Internet de final dels 90, quan administracions, universitats, empreses i mitjans de comunicació van començar a crear les seves pàgines web per dir al món qui eren i què feien.

Accedir a aquell nou món d'informació que oferia la World Wilde Web (www) o a les converses via xats i als correus electrònics suposava activar un sorollós mòdem i deixar la casa sense línia de telèfon mentre durés la navegació. Tot això des d'un PC amb l'aleshores també nou i trencador sistema operatiu Windows 95. Era un temps en què els gifs animats de paletes i el cartell «en obres» eren per tot arreu, perdies amics si no finalitzaves qualsevol frase picant l'ullet amb un punt i coma i un parèntesi ;) i als instituts s'ensenyava HTML perquè tu mateix et poguessis fer el teu propi web.

La primera pàgina la va crear el 1991 Tim Berners-Lee per explicar precisament què era el projecte World Wide Web, i el primer navegador, Mosaic, va tardar dos anys més a arribar. Bloomberg, el 1993, va ser el primer mitjà de comunicació que va fer el salt i a ell el van seguir altres com l'MTV i la BBC. A Espanya, El Periódico i El Mundo ho van fer el 1994. Altres referents van ser l'edició de la CNN, que va arribar el 1995, i The New York Times, estrenada el gener del 1996, uns dies després de Regió7.

En aquests 25 anys, el món virtual ha canviat per complet tant per dins de les seves entranyes -de l'HTML es va passar al PHP i ara Python- com per fora. Si abans tot començava teclejant la direcció de directoris com Yahoo i d'allà s'anava fent un salt d'enllaç a enllaç, ara tenim al nostre abast webs i aplicacions responsives que s'adapten al dispositiu que s'està utilitzant i que permeten no només una navegació en vertical (scrolls) sinó també horitzontal. I amb la llibertat de moviment que aporten els dispositius mòbils. Però, per sobre de tot, la clau de volta l'ha aportat l'Internet de les coses, una munió d'aparells connectats a la xarxa que fan -o haurien de fer- més fàcil el dia a dia.