Costa precisar els records de 25 anys viscuts amb el vertigen que imposa Internet. Passar de l'Olivetti Lexicon 80 al teclat d'un editor de textos plans, sense format, visionats en un monitor de tub de raigs catòdics va ser la primera passa de Regió7 cap a la informatització de la Redacció. Això devia ser cap al 1985, i ens situa-va en posicions capdavanteres entre els mitjans catalans que acceptàvem el repte de la revolució tecnològica. Avançar en aquesta línia de modernització va ser un objectiu continuat i la successió de fites assolides, imparable.

Una dècada després ja érem partners destacats de Protec (empresa sorgida de l'escola de formació professional d'arts gràfiques Tajamar, vinculada a l'Opus Dei) en el desenvolupament d'Edicomp, un dels primers programes de fotocomposició de textos que va evolucionar cap a l'edició i visualització en pantalla de la pàgina sencera. Aquella companyia figura avui entre les que encapçalen la indústria tecnològica que permet a les empreses de comunicació captar, elaborar i difondre informació per múltiples canals per rendibilitzar costos i ingressos. La Redacció Integral que controla i organitza tots els processos informatius ha begut, també, en l'experiència acumulada per Regió7 en més de 40 anys de trajectòria.

El nostre Andreu Aguilera (mort sobtadament fa dos anys) va dirigir tot el procés d'informatització i digitalització del diari (i després de la planta d'Imprintsa). La gent de Protec i del món editorial el recorden com el millor, el mestre, per la seva aportació d'idees i solucions als problemes, a l'evolució tecnològica del món editorial.

Del 1978, any d'aparició de Regió7, al 1996 en què Regió7 s'incorpora a Internet, la revolució tecnològica ha estat tan brutal que costa d'assimilar. Passar de la quartilla de paper a la xarxa és un salt impressionant. Provoca estupefacció recordar els temps que les notícies dels corresponsals arribaven dins d'un sobre que ens lliurava un xofer de l'ATSA a l'estació de busos. I no parlem de les fotos que avui arriben a desenes en fitxer JPEG a la Redacció, en temps real, just quan acaba el partit del Baxi a les Canàries...

Incorporar Internet a la dinàmica del diari no va ser fàcil: el nou repte s'afrontava amb decisió, però també amb bones dosis de desconfiança pel desconeixement real del que s'estava covant. L'equip directiu de la casa es dividia entre l'entusiasme d'uns i la incredulitat d'altres. A la Redacció tampoc no es veia clar el paper del periodista del diari en la nova aventura editorial. No es tenien clares les bondats i els perjudicis que suposaria abocar a la xarxa continguts del diari en format d'accés lliure i gra-tuït. Josep Camprubí, aleshores president del Consell d'Administració d'Edicions Intercomarcals, va ser el més ferm defensor del pas que calia fer per no perdre el tren. Pujar-hi ens va apropar a gent que ha estat cabdal en el desenvolupament de la comunicació digital. El primer i mai prou lloat: Vicent Partal, creador de Vilaweb, primer diari digital en català a la xarxa. Referència indestriable, ara celebren els primers 25 anys d'història, amb reconeixement pel model de periodisme rigorós i compromès que practiquen.

Amb Partal vam descobrir la revolució que s'anunciava per als mitjans tradicionals amb el canvi de mil·lenni. L'any 2000 és l'inici de la Revolució Tecnològica digital que va substituir la tecnologia analògica, mecànica i electrònica evolucionada des de final de la dècada dels 70. Per a nosaltres, acabats d'incorporar a la xarxa (1996), les trobades amb Vicent i Assumpció Maresme al seu despatx barceloní van ser inspiradores del camí que calia seguir. Mestratge a banda, la relació amb ells ha estat sempre extraordinària i de col·laboració generosa.

Paral·lelament, aprofitant els avantatges de treballar en xarxa i compartir continguts, vam arribar al 2001 en condicions per engegar la Coordinadora de Mitjans (Comit), que va aplegar diaris i publicacions editades en català (El Punt, Segre, Regió7, Nou 9, Vilaweb, Diari d'Andorra, Diari de Balears, El 3 de vuit, i l'Hora del Garraf). Aquell projecte editorial es va convertir en el primer grup de la premsa en català i el tercer en informació general de Catalunya quant a nombre de lectors, a més de la comercialització dels espais publicitaris dels mitjans i l'edició conjunta del setmanari Presència, el suplement Dossier Econòmic i el diari l'Esportiu. A nosaltres, la suma d'esforços i l'ús de la xarxa ens va ajudar a fer realitat el somni de convertir Regió7 en un diari-diari (dèiem nosaltres) amb aparició diària al quiosc, acaronat des del primer dia. Sense Internet no ho hauríem aconseguit. El temps i la realitat ha esvaït tots els interrogants que ens plantejàvem el 1996 sobre l'ús d'Internet. Regió7 és avui un diari digital que també té edició impresa en paper. Lidera audiències i difusions en el territori de la Catalunya Central, com no ho ha deixat de fer mai des d'aquell llunyà 1978 amb només dues edicions setmanals.