24 de gener de 2021
24.01.2021
Regió7

Txernòbil, en colpidor blanc i negre

El manresà Albert Vidal mostra amb 35 fotografies la cruesa de les restes de la catàstrofe de la central nuclear

23.01.2021 | 21:22
Valentí Parcerisa i Albert Vidal

Comencem pel final. «Deixalles d'un mal projecte. No ruïnes d'una civilització. Cap exèrcit enemic no vingué a enderrocar-te». És una de les notes breus del poeta Valentí Pacerisa Vila (Manresa, 1951) que acompanyen 35 fotografies fetes per Albert Vidal Aranés (Manresa, 1955) a Txernòbil 33 anys després de l'explosió nuclear que va causar una catàstrofe sense precedents. El conjunt es pot veure, fins diumenge que ve, a l'Espai 7 del Centre Cultural el Casino de Manresa.

Vidal, que és soci fundador de Foto Art Manresa i que ja havia conreat la fotografia de viatges -a Etiòpia, al Iemen...-, va fer a Txernòbil el seu primer viatge «per anar exclusivament a fer fotos». Tot plegat va tenir a veure amb la seva especialització, en plena època digital, en la fotografia analògica (i en blanc i negre) des del principi fins a la fi: des de disparar fins a positivar. «El digital va tan de pressa que no sóc capaç de seguir la seva evolució, crec que ningú pot fer-ho. Per això vaig tornar als orígens, al que sé fer, que són les manualitats».

El fotògraf manresà de tant en tant s'apunta a algun curs, «perquè sempre hi ha coses per aprendre», i un dels professors el va seleccionar per al viatge fotogràfic a Txernòbil: «Érem dos professors i cinc friquis més». Van anar-hi quatre dies «només a ´treballar'». Va ser al principi d'abril del 2019: «Ja no feia fred, però encara no havia esclatat la primavera. No volíem que el verd esguerrés la sensació tràgica del decorat». El que Vidal va valorar, d'entrada, és que la desolació de la ciutat fantasma de Prípiat, la més propera a la central nuclear que va explotar precisament el 26 d'abril del 1986, «era un tema fantàstic per fotografiar en blanc i negre».

Per a aquest projecte va estrenar dues càmeres fotogràfiques Hasselblad, per fer les fotografies en format mitjà (el negatiu és de 6x6 cm); una ampliadora (en té dues); i el paper (Ilford Fine Art de 300 grams, fet amb cotó) per positivar les imatges. «O sigui que me la vaig jugar molt!», exclama. Però sembla que la jugada li va sortir prou bé. Amb el negatiu més gran buscava «més definició per obtenir una foto de més qualitat». El format quadrat «és estrany, però m'agrada molt», i li ha permès jugar amb composicions asimètriques amb la perspectiva del gran angular. Es va plantar als indrets abandonats amb el trípode i el nivell amb la intenció de «llegir la llum, el contrast entre el negre i el blanc, per buscar el dramatisme del lloc». Finalment, la textura del paper gruixut fa arribar a l'espectador «la intensitat del negre, l'impacte de la llum».

El fotògraf manresà va llegir La pregària de Txernòbil, de l'escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, guardonada amb el premi Nobel de literatura 2015. El llibre va inspirar la minisèrie, «fantàstica», Chernobyl, que també va veure. En arribar-hi, però, va quedar igualment impactat amb els llocs abandonats, la solitud («perquè els fotògrafs no anàvem junts»). Va fotografiar escoles amb els quaderns escampats, consultoris mèdics amb els estris esperant, escoles bressol amb els peluixos empolsinats... i màscares de gas, «el primer que es van posar com a protecció, com ara nosaltres amb la mascareta».

Va tornar amb 450 fotos. De fet, 150, perquè de cadascuna en feia 3, amb mesures diferents de llum, «perquè els antics hem d'assegurar molt el tret». Res comparable amb el que es dispara en digital. Al laboratori que té a casa, a Vidal encara li quedava la feina crucial del revelatge i de positivar amb cura. I, per muntar l'exposició, va convidar Valentí Parcerisa a acompanyar les fotografies amb literatura. El poeta, a qui no se li hauria acudit escriure sobre Txernòbil, considera que «les fotos per si soles ja provoquen, però els textos obren vies de reflexió». Parteix d'un parell de textos bíblics i de la Ilíada, i malgrat que tot el treball és previ a la pandèmia, «hi lliga a la perfecció». De fet, l'exposició també va quedar abandonada al local de Foto Art el 12 de març... fins que es va traslladar a l'Espai 7... aprofitant el buit deixat per la biennal fotogràfica DAU, que ha hagut d'ajornar el veredicte per la covid-19.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.