el jaciment de la llandriga. 1 Procés d'excavació a càrrec de l'empresa Arqueòlegs.cat que mostra que part de les estructures s'assenten sobre les antigues sitges 2 El jaciment s'ubica al pendent de llevant del serrat del Gordi, en una zona propera a la riera de Calders i als camps de conreu del desaparegut mas Llandric
3 Localització de la segona sitja. La ceràmica recuperada ha estat escassa F
Un possible assentament iber. És el que ha posat al descobert una actuació de millora de camins forestals a Monistrol de Calders on va aparèixer el que finalment es va confirmar com una sitja antiga. Al damunt, un edifici de plata rectangular, assentat sobre les antigues sitges i que es podria datar d'entre els segle III i IV aC. Si els treballs confirmen que es tracta d'un assentament iber es tractaria d'un dels escassos jaciments d'aquest període coneguts al Moianès: «en tenim molt pocs i ompliria una fase històrica que a la comarca està molt poc representada», explicava ahir el director de l'excavació, l'artesenc Òscar Trullàs, d'Arqueòlegs.cat. De fet, a Monistrol en seria el primer: «hi ha jaciments prehistòrics i medievals però no d'època antiga».
L'anomenat jaciment de la Llandriga s'ubica al pendent de llevant del serrat del Gordi, en una zona propera a la riera de Calders i als camps de conreu del ja desaparegut mas Llandric. Com explica Trullàs, l'estructura trobada «segueix el patró constructiu del món iber: L'edificació aprofita el pendent del terreny per assentar-se amb les estructures resseguint circularment el turó», un tipus de construcció diferent «del món romà, que busca llocs plans». En aquesta primera fase d'ocupació han pogut documentar un conjunt de dues sitges «per a l'emmagatzematge de cereals o lleguminoses, i un forat circular de 1,5 m de diàmetre amb un seguit de forats de pal al seu voltant, que podria ser un graner». En el cas de la primera sitja s'ha recuperat la llosa de pedra de la coberta, de 70 cm de diàmetre. Un cop les sitges i l'estructura circular van deixar d'estar en ús es van reomplir amb terra i pedregar sobre el qual es va edificar l'edifici de planta rectangular del qual fins ara han pogut delimitar parcialment dos àmbits de 3 metres d'amplada i llargada encara per determinar. Segons Trullàs, l'excavació mostra que part de les estructures s'assenten sobre les antigues sitges «cosa que ens marca dues fases clarament diferenciades».
La primera la marcaria la ceràmica recuperada de les sitges que, malauradament, «ha estat més aviat escassa. Són ceràmiques grisesi de producció molt tosca» que podrien datar-se des l'època del ferro fins a la tardoantiguitat. «Un estudi de Carboni 14 de les restes òssies de fauna localitzades ens podrà acotar el marc cronològic», remarca Trullàs. La tipologia constructiva de l'edificació i la seva ubicació en l'espai apunten, com explica l'arqueòleg, a un «possible assentament rural iber» que podria ser més gran que l'excavat pel «bon estat de conservació de les estructures». De fet, una de les possibilitats és continuar les excavacions amb un camp de treball a l'estiu. El consistori ja busca finançament i declararà el jaciment Bé Cultural d'Interès Local.
Visita al jaciment, dissabte
Per tal de donar a conèixer la troballa, l'Ajuntament de Monistrol de Calders ha organitzat per a dissabte (11 h), una visita guiada de vint minuts en grups de 6 persones al jaciment, on Trullàs explicarà amb detall la importància de la descoberta. Les inscripcions es poden fer a monistrol@diba.cat o al telèfon 93 839 90 00.
