26 de gener de 2021
26.01.2021
Regió7

Mor als 99 anys l'advocat sallentí Xavier Sitjes, degà dels historiadors bagencs

Figura indispensable en la contribució de la democratització de la vida política manresana, el 2012 rebia la Medalla de la Ciutat

25.01.2021 | 22:49
Xavier Sitjes durant el lliurament de la Medalla de la Ciutat, el 8 d'octubre del 2012

Amb la màxima «unanimitat, convicció i sentiment». Així va prendre la corporació municipal manresana la decisió d'atorgar a l'advocat i historiador sallentí Xavier Sitjes i Molins la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural, el més alt reconeixement per honorar una trajectòria professional, intel·lectual i cívica a través del compromís social. Era l'octubre del 2012. Aquest diumenge, als 99 anys, moria el degà dels historiadors bagencs i una figura que, a través de la seva tasca com advocat, va contribuir a la democratització de la vida política de la ciutat; el lletrat que amagava la senyera sota l'americana davant les càrregues de la policia franquista. La família anunciava ahir que Sitjes no volia cap acte de comiat però que més endavant «ens retrobarem per recordar-lo».

Xavier Sitjes va néixer a Sallent el 1921 i va estudiar dret a Barcelona. Establert a Manresa el 1946, va exercir com advocat especialitzat en dret civil i mercantil. Compromès amb els ideals de catalanisme, democràcia, llibertat i justícia social, apassionat de l'art i la història bagenca, Sitjes va ser un lluitador actiu que es va manifestar a favor de les llibertats individuals i nacionals quan estava prohibit fer-ho. Va ser un dels signants, el setembre del 1975, d'un manifest de condemna a la dictadura que li va suposar una forta multa i un interrogatori. Afiliat i principal militant a Manresa d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) el 1969, va arribar a ser conseller nacional i va compartir presidència amb Miquel Coll i Alentorn i amb Joan Sansa. Impulsor de l'Assemblea del Bages, que el 1976 va prendre el nom d'Assemblea Democràtica del Bages, Sitjes va ser un dels fundadors i primer secretari de la delegació d'Òmnium Cultural a Manresa, fa 49 anys, encara en plena dictadura franquista i un dels impulsors en favor de l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de la justícia, des de la Comissió de Normalització Lingüística del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya. Òmnium Bages-Moianès lamentava ahir la mort de qui va ser, també, Premi Bages de Cultura en la quarta edició (1986). Precisament, en una entrevista publicada en aquest diari, prèvia a la distinció i ja desvinculat de la política, comentava que li hauria agradat dedicar-se professionalment a l'art («divertir-se treballant és la il·lusió de tothom») i que lamentava no haver «fet més» en l'àmbit de la política.

Amb més d'un centenar d'articles i més d'una dotzena de llibres i opuscles sobre el patrimoni bagenc, el seu compromís social el va portar a involucrar-se en nombroses entitats cíviques i culturals, com els Amics de la Seu de Manresa, de la qual en va ser el president entre els anys 1979 i 1982; secretari del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, membre fundador del Centre d'Estudis del Bages i dels Amics de l'Art Romànic del Bages i president de l'Associació d'exalumnes de l'institut Lluís de Peguera, nom que va proposar ell mateix en el marc de la commemoració del 25è aniversari del centre educatiu.

Més de seixanta anys dedicats a la recerca de la història i de l'art


L'abril del 2018, Xavier Sitjes recollia el premi Recercat, un guardó a tota una vida dedicada a la recerca històrica com a investigador, erudit i divulgador. El sallentí, que cada dia anava a l'arxiu comarcal a revisar documents, confessava que la seva dedicació a l'estudi de l'art i la història li havia proporcionat més satisfacció fent la recerca i treballant que no pas publicant. Va començar a divulgar els seus estudis a la Manresa dels anys 50 i 60 a la revista Bages, on va redactar el primer editorial en català i, del 1958 al 1963, va escriure una columna fixa titulada «L'art antic a la comarca del Bages». Posteriorment publicaria estudis (més d'un centenar) a Dovella, L'Erol o el Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, entre d'altres.

Com glossava l'arxiver Marc Torras en el lliurament de la Medalla de la Ciutat, els treballs del finat historiador «són un referent per a tots els que volen estudiar història medieval i moderna del Bages, d'arqueologia i de les diverses manifestacions de l'art de la comarca, especialment dels períodes artístics del romànic, el gòtic i el barroc». Per a l'arxiver, la figura de Molins, amb els ja traspassats mossèn Josep M. Gasol, Francesc Rafat i Manuel Riu, era l'enllaç entre els grans historiadors manresans d'inicis del XX (Sarret i Arbós, Soler i March i Oleguer Miró) i les primeres noves generacions universitàries del darrer terç del segle XX (Josep Oliveras, Llorenç Ferrer i Albert Benet).

El 1973 publicava Sant Benet de Bages, durant anys l'única guia històrico-arquitectònica del monestir, a la qual seguirien més d'una dotzena de títols com Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener (1986), El barroc al Bages (1997), Els claustres gòtics manresans (2003) o Els Castells i Torres medievals del Bages (2014).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.