«Els pallassos, amb l'edat, guanyen autenticitat», explicava ahir el clown manresà Marcel Gros mentre remenava llibres a la Papasseit. No són bons temps per als artistes -ni pràcticament per a ningú- però la creació no s'atura. Els bolos sí, servitud d'una pandèmia que ha fet que el retrobament a l'escenari entre Atilà Puig i Jordi Girabal (Teatre Mòbil) amb Marcel Gros encara no s'hagi presentat oficialment. Però Remember Show, l'espectacle amb què els tres integrants originaris de la companyia bagenca tornen a actuar junts trenta anys després del seu últim muntatge plegats, es veurà a Igualada el 21 de març. Amb permís del virus.

La data prevista d'estrena de Remember Show era el maig en el Fitkam, el festival infantil i juvenil de teatre de Montmeló. Però es va suspendre per la covid-19. El juliol, readaptant-lo, el portaven a l'Hospitalet de l'Infant. I així en quatre o cinc bolos més, explica Atilà Puig, que «hem gaudit molt tot i no poder presentar-lo oficialment», apunta Girabal.

Diuen que són «més pallassos que mai» en un retorn als seus orígens. Un missatge que exploten a Remember Show, un espectacle que recupera esquetxos dels seus inicis, sobretot de Mutis (1985), el segon espectacle que van signar com a Teatre Mòbil. N'afegeixen de nous i relliguen de vells en un clar homenatge a l'ofici de pallasso: Tots tres porten, per primer cop, el nas vermell, subratllen Puig i Girabal. Remember Show el van concebre com a espectacle de carrer però l'adaptació és part indestriable de la professió i a Igualada es veurà en sala. «El bagatge d'aquest ofici, i més ara, és ser versàtils» diu Gros que aquest 2021 celebrarà 40 anys de professió, 30 en solitari; el seus col·legues, 37 amb Teatre Mòbil, la companyia en actiu més longeva de la comarca, fundada el 1984 quan tots tres van deixar el grup de teatre de carrer El Setrill per produir els seus propis espectacles. Continuaran junts fins al 1991.

Compartint local d'assaig i amb la relació continuada que han mantingut en les darreres tres dècades (Gros els ha dirigit sis muntatges), en el retrobament s'han unit «les ganes amb l'oportunitat. O ara o mai. Quan mires enrere ja han passat trenta anys!», diu Gros. I tot plegat, asseguren tots tres, ha estat senzill: «Com si el temps no hagués passat», subratlla Girabal; «amb la complicitat intacta», resumeix Puig; «com si mai no haguéssim deixat d'anar junts de bolos», remata Gros. I amb un plus, diu el clown: «ara, amb una mica de panxeta, encara farem més riure».