«En una novel·la és més important la versemblança que la veracitat»

No té la sensació que darrerament se l'està reivindicant?

Una mica sí, però potser són els quatre dies de fama que et toquen de tant en tant quan publiques una novel·la. Ja m'ha passat altres vegades, ja ho he viscut, durant una setmana et fan entrevistes, parles per la ràdio, ... i després ni tant sols no tens feina.

El món literari sí que sap qui és Jordi Cussà.

Sóc més conegut entre editors, autors, traductors i lletraferits, la gent de l'ofici, que no pas pel públic. Sempre que una novel·la meva s'ha venut bé, s'han venut els mateixos dos mil exemplars. I quan no es ven bé, ... doncs no es ven.

La recent traducció al castellà de «Cavalls salvatges» l'ha tornat a situar en el primer pla.

Per mi ha estat molt important, en vaig quedar molt content, i ja estic preparant la traducció de Formentera Lady, també per l'editorial Sajalín.

En un registre diferent treu ara «El primer emperador i la reina Lluna». D'on surt la fascinació per l'antiga Xina?

Escriure és viure amb el risc del caos, el risc d'haver de deixar una novel·la a mitges perquè no saps per on tirar. Jo estava a l'Hospital Clínic i vaig veure a la televisió un reportatge sobre el primer emperador de la Xina, Qin Shi Huangdi. Era molt interessant, explicava que va ser enterrat en un mausoleu juntament amb els famosos guerrers de terracota, i que en el seu interior hi va fer traçar els cinc grans rius de la Xina per omplir-los de mercuri.

Tenia al davant un personatge de novel·la.

Vaig prendre quatre notes i, quan vaig arribar a casa, les vaig clavar en un suro i allà s'hi van estar potser un any, o més. Mentrestant, ja tenia altres feines.

Fins que...?

Al cap d'un temps, vaig tenir ganes de fer una novel·la i vaig agafar les notes. Vaig començar a buscar informació sobre la vida de Zhao Zheng -el nom de jove de l'emperador Qin Shi Huangdi- i en vaig trobar molta. N'hi ha que dels reis europeus més famosos com Ricard Cor de Lleó o els Catòlics.

L'emperador és l'eix de la història, però hi ha molts altres personatges. Fruit de la recerca?

Alguns sí, d'altres són inventats. Buscant, buscant, vaig topar amb Ashoka, l'emperador dels maurya, a l'Índia.

Qui era?

L'Ashoka va pronunciar una frase que jo creia que l'havia dit Wellington després de Waterloo: «què significa aquest runam de cadàvers?». La va dir després de la batalla de Kalinga, el 260 aC, quan va veure la desfeta de l'enemic, i es va conjurar per no tornar a fer mai més la guerra. Tenia exèrcit, per si s'havia de protegir, però es va interessar per la religió i va deixar de fer guerres. En certa manera, em sap greu haver fet servir l'Akosha en aquesta novel·la perquè se'n mereix una ell sol.

Li hauria pogut donar més paper a la funció.

Saps perquè a Mercucio, tan esplèndid ell, Shakespeare el mata al primer acte de Romeu i Julieta? En un assaig del Dylan Thomas vaig llegir una bona resposta: sinó desapareix, no deixarà que el flaquet i tou del Romeu pugui brillar.

Va tenir recança en entrar en un territori desconegut pels occidentals com la Xina mil·lenària?

No tinc mai por. L'únic que pot passar és que després de cinquanta o cent pàgines la novel·la quedi empantanegada. De fet, tinc diversos projectes acabats, algun d'ells escrit i reescrit cinc o sis vegades. El risc forma part de la feina: dispares, a vegades l'encertes i altres cops no. Però hi ha una idea que m'ha interessat molt, i és que de civilització només n'hi ha una, però té moltes manifestacions, perquè cada país poderós ha deixat la seva petjada.

És més pertinent, doncs, parlar de cultures?

A l'any 250 aC, la cultura xinesa era molt superior a la romana de la seva època, i comparable a la grega. M'ha agradat tractar aquesta cultura perquè és una contrapartida de novel·les com La serp i El Ciclop, ambientades a Occident. A El primer emperador i la reina Lluna hi ha el punt de vista xinès sobre la civilització. Els europeus tenim la idea que la civilització comença amb els grecs i es menystenen cultures com l'egípcia, fins i tot. Però la civilització comença quan l'ho-me es posa a dibuixar a les parets de les coves.

La mirada occidental ens condiciona.

Em feia gràcia entrar en l'anàlisi de les religions monoteistes occidentals des del seu punt de vista, una mica confucionista.

Deia que ha inventat.

El més difícil ha estat crear la reina Lluna, perquè sinó m'hauria quedat una novel·la de guerres i concubines. Havia d'inventar personatges femenins per compensar. Quan vaig tenir el savi Wu Thai i la reina Lluna, em van marxar totes les recances que pogués tenir. Ja només era qüestió de posar totes les peces al seu lloc.

Guerres i concubines. Estem davant de la Ilíada de Jordi Cussà?

He, he, he, ... una mica sí, però va evolucionant més cap a l'Odissea, encara que sense tanta màgia.

Ha fet una novel·la d'aventures?

M'agraden molt les novel·les d'aventures, però per mi també ho són Cavalls salvatges i Formentera Lady. Ja estaria content si en aquesta novel·la hi hagués alguna cosa de Verne, London, els seus mons desconeguts. Però també m'agrada treballar la psicologia dels personatges, he volgut reflectir com van evolucionant i transformant-se l'emperador i la reina, des del moment en que es coneixen de joves fins que es fan vells. A ell no em costa imaginar-me'l amb cinquanta anys, però a ella sí.

Com és un emperador?

Fa el que fan la majoria de dictadors, es divinitzen.

I es tanquen en si mateixos?

Suren per sobre del seu món, i tant els fa la resta de persones. Si n'han de matar deu mil, els maten. L'emperador va fer enterrar vius els 400 savis que va enviar a les illes de la immortalitat. I si va fer alguna cosa bona pel país va ser gràcies al Li Si, un personatge real, un estadista fabulós. Li va recomanar que si volia ser emperador no només havia de conquerir sinó també crear un llenguatge comú, una moneda, infraestructures, comunicacions ... I li va infondre la idea revolucionària de l'abolició del feudalisme, per eliminar aristòcrates que es quedaven part dels impostos dels pagesos. L'emperador va arribar a acumular molt poder.

S'haurà de buscar l'obra a la secció de novel·la històrica?

Les etiquetes em fan molta mandra. Que La serp era una novel·la històrica me'n vaig assabentar quan m'ho va dir l'Esther Pujol, editora de Columna. Jo no sé si faig novel·la històrica, ahistòrica, para històrica o antihistòrica.

Però aquesta etiqueta és un reclam, per a molts lectors.

Mira, els historiadors són uns paios que troben dues mil peces d'un puzzle que en té cent mil i te'l volen explicar sencer. Recordo que un historiador es va enfadar perquè a La serp vaig posar que Aníbal era bisexual. Però si llegeixes les cròniques, el sexe entre homes era el més comú, fins i tot a Grècia estava més ben vist que el sexe amb una dona.

Malgrat tot, parla d'una època pretèrita. Fins a quin punt l'ha amoïnat el rigor històric?

No em preocupa gaire l'exactitud històrica, és més important la versemblança que la veracitat. L'estiu passat vaig llegir August, del John Williams, i en el pròleg diu que ell, del tema, no en sap res, i si ha de canviar el sentit de la batalla de Farsàlia, ho farà sense cap mania.

La documentació i l'escriptura de la novel·la l'ha apropat o li ha fet conèixer més la cultura, la religió, l'espiritualitat d'un temps i un lloc molt allunyats i, per tant, desconeguts?

No en coneixia res i no crec que ho conegui ara. M'ha interessat la part filosòfica, el personage d'Ashoka i la religió hindú que permet que un altre cregui en un altre Déu sense que passi res. Jo, que sóc ateu, és l'única religió que podria arribar a entendre, tot i que no a assumir. Que una religió sigui excloent de les altres és absurd.

La novel·la és un cant al diàleg?

Sí, a trobar-se i parlar. És una novel·la anti-militarista i feminista. Rotundament. M'ha agradat escriure una escena com la d'Atenes on s'explica que les dones no hi podien votar i a Esparta sí.