Malgrat la pandèmia, Mont Plans (Artés, 1948) no para. Admet que, «a vegades, penso que ja sóc gran, que jubilada estaria molt bé, però cada cop que em truquen em surt el sí abans de saber de què es tracta el projecte. I això és un privilegi!». Està encantada de treballar amb Annabel Totusaus (amb qui van coincidir a Campanades de boda, de La Cubana) a De mares i filles, una obra escrita i dirigida pel Tricicle Paco Mir (amb qui ja havia treballat a la comèdia Políticament incorrecte, «amb la qual vam fer tots els bolos del món mundial durant anys»). Ara tenen previst encadenar «una gira molt maca, amb diverses actuacions els caps de setmana», però ja està escarmentada amb les aturades , malgrat que «ara mateix els teatres són els llocs més segurs, i que anar el teatre, i la cultura en general, és una teràpia indispensable».

De mares i filles es podrà veure diumenge (19 h) a Igualada, en l'arrencada de la nova temporada del Teatre Municipal Ateneu. I també és previst que arribi al teatre Kursaal de Manresa el dimecres 17 de febrer (18 h), en el marc del cicle dedicat a la gent gran. Ja havia estat programada pel passat 22 d'abril, però la covid-19 va impedir la funció.

Mont Plans assegura que, «sinó estiguéssim enmig d'una pandèmia, aquesta obra es programaria a totes les festes majors, perquè és molt agraïda per a tot tipus de públic, tothom surt feliç. Riuen molt, però no és un riure gratuït, perquè el text té ànima». I afegeix que «és interessant que vinguin mares i diguin ´vindré amb la meva filla' i que vinguin filles i diguin ´vindré amb la meva mare'. Perquè la relació entre mares i filles és molt intensa, sobre tot a depèn de quines edats és una relació forta, emocional, que molts cops crea tensions perquè la mare és massa protectora o perquè la filla té ganes de més llibertat».

5 anys que es deixen entreveure

Mont Plans, com a mare, i Annabel Totusaus, com a filla d'aquesta funció, fa cinc anys que no es veuen. «Però no s'explica perquè; i tampoc s'explica la malaltia de la mare, que provoca que es retrobin. Nosaltres ens hem fet la nostra història, però el Paco no va intentar explicar-la. Per això cadascú hi pot extrapolar les seves experiències personals». El fet que la filla vagi a veure la mare a l'hospital provoca que «la mare li expliqui tot el que no li ha dit fins ara i que la filla descobreixi una mare que no sabia que tenia. El que no sabem és si la filla o el públic se la creuen, però ella sí que s'ho creu, tot i que no se sap si està bé del cap. Explica una vida insòlita i divertida. Tot el que diu podria haver estat veritat, perquè ens podria haver passat a totes les dones que ara tenim 70 anys, que hem viscut una època increïble amb el maig del 68, el postfranquisme, les lluites per la llibertat, per la dona...».

L'artesenca conclou que De mares i filles -un projecte en el qual és des dels inicis, perquè ja va participar en la lectura del text al Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta, que va guanyar-, «té un humor molt fi», i que amb Totusaus comparteixen «una gran complicitat a l'escenari. Ella està esplèndida en el paper de filla dolguda, però que estima la mare, malgrat tot».

A banda, Mont Plans representa, cada dilluns, Sembla que rigui, un projecte molt personal «i que em sembla que no he de deixar mai», a La Casa dels Contes de Gràcia; i és a punt d'iniciar els assajos de L'Emperadriu del Paral·lel, de Lluïsa Cunillé i amb direcció de Xavier Albertí, que s'ha d'estrenar el 6 de maig al TNC. «I també dirigeixo, en línia, projectes per als quals em demanen ajuda», apunta. Està clar: no para.