A les pantalles de televisió gegants del Bages Centre es podia veure el partit de bàsquet del Baxi Manresa contra el Gran Canària dissabte a la tarda. Abans de la pandèmia, al voltant de les pantalles hi solien haver cap a un centenar, o més, d'espectadors que miraven el partit de torn abans d'entrar a les sales de cinema. Aquest cap de setmana ningú seguia com els del Manresa encistellaven. Tots els bars i restaurants estan tancats. Tot i això, hi entraven amb comptagotes, per anar a veure alguna de les pel·lícules, espectadors, sobretot cinèfils, parelles i famílies habituals que veuen el cine com una de les poques alternatives a la rutina excessivament sedentària que imposen les restriccions.

El Bages Centre era molt concorregut els caps de setmana abans de la pandèmia. Ara, a les hores de les projeccions cinematogràfiques només s'hi pot anar a veure pel·lícules perquè la resta de negocis estan tots tancats. Només hi van els que volen exclusivament gaudir del setè art. En temps de restriccions, aquest temple de l'oci de la comarca és una ombra del que era. «Hem vingut perquè l'Álvaro, un nen que és company de classe de la meva filla, fa anys i hem vingut per celebrar el seu aniversari», explicava César González dissabte a la tarda quan just esperava la resta del grup bombolla de la classe de la filla.

El grup d'amics de l'escola, i alguns pares, van decidir veure una pel·lícula d'animació perquè tenien poques opcions més. «Ell està content perquè està amb quatre amics del col·legi, el pare i la germana. Respectant el grup de sis persones. És l'única manera de fer un aniversari diferent», afegia.

Sessió golfa a les 7 de la tarda

El toc de queda i la davallada d'espectadors ha obligat als responsables del cinema suprimir les projeccions de la nit, ja que els títols de crèdit, del final del films, s'han de projectar abans de les 10. «Si no hi ha cinema, què més queda? Per això continuem oberts, per a aquests espectadors que, siguin fidels o no, tenen ganes d'anar al cine per distreure's», explica el gerent del Bages Centre, Jordi González. Abans de la pandèmia, les famílies solien anar-hi a la tarda, i al vespre i a la nit un públic més de mitjana edat. Amb les actuals restriccions s'ha accentuat més els perfils que van al cine a determinades hores, i abans de les 6 de la tarda s'hi veuen bàsicament famílies amb nens petits, tot i que res a veure amb la quantitat que hi havia abans. A les sessions del vespre hi van persones adultes, parelles i grups d'amics.

En les darreres sessions, que comencen entre les 7 i a les 8 de vespre, n'hi ha que no s'acaben d'habituar als nous horaris. «Jo era dels que anaven al cine a les 10 de la nit i em costa venir ara a aquesta hora, però no tinc cap més remei», explicava Santi Moix, de 69 anys, un enamorat del cinema que anava amb companys de feina a veure El profesor de persa. Tot i que al Bages Centre abans no tenia sessions golfes, hi havia espectadors que els agradava anar-hi de nit i que ara s'han de consolar de veure la pel·lícula al vespre.

Saltant-se el confinament

Alguns espectadors que preferien no donar el seu nom per a aquest reportatge, confessaven haver-se saltat el confinament municipal per anar a veure una pel·lícula, ja que sovint van al cinema el cap de setmana. Espectadors que no només eren d'altres poblacions del Bages, sinó provinents d'Osona i el Vallès Occidental. De fet, el Bages Centre és l'únic multicinemes gran -juntament amb el d'Abrera- de les comarques de Regió7, tot i que també es fan projeccions a Igualada i a la Seu d'Urgell. La sala de Solsona fa gairebé un any que és tancada.

Els forans eren una minoria i, malgrat ser conscients de saltar-se les normes de mobilitat, deien que en cap cas estaven en contacte amb més persones i extremaven les precaucions per evitar contagis. D'altres s'excusaven dient que Manresa és el seu lloc de treball, malgrat ser evident que no ereen al cinema per feina. En tot cas, al Bages Centre són molt curosos amb la seguretat.

Alguns espectadors que ja eren cinèfils, ara fins i tot van més al cinema davant la situació actual perquè no tenen res més a fer el cap de setmana. «Amb les amigues venim més sovint perquè no tenim un altre lloc on anar. Si abans anava a veure una pel·lícula un cop al mes, ara m'hi deixo caure cada dues setmanes. Així no estem tot el dia a casa», explica Carme Garriga, una manresana de 55 anys. Actualment no hi ha cap pel·lícula en cartellera que despunti, com quan hi ha una gran estrena, i les més vistes han estat Notícias del gran mundo, Los Croods i El profesor de persa, tot i que no a gaire distància de la resta.

Trobant a faltar estrenes

James Bond també està de confinament i la nova pel·lícula de 007 ja ha ajornat dues vegades la data d'estrena. Les grans productores també han retardat la projecció d'altres films a l'espera que les sales es tornin a omplir i així treure'n més rendiment. De moment els espectadors troben a faltar grans estrenes cinematogràfiques. «Ho entenc, però la cartellera no és la d'abans. No hi ha tant per escollir», explicava Sílvia Nieto, una jove de 22 anys que abans solia anar al cine cada 15 dies i ara, en haver-hi menys pel·lícules, no hi va tan sovint.

La falta de grans estrenes és un comentari que se sent sovint entre espectadors que miren les pel·lícules que hi ha en cartellera abans de comprar l'entrada, però tot i així es mantenen fidels a anar al cinema perquè no es volen perdre l'experiència de seure a la butaca i veure una pel·lícula a la pantalla gran.

«No és el mateix que mirar-ho a la televisió. Hi ha històries que s'han de veure al cine», afegia aquesta manresana que hi va anar amb un amic.