El guitarrista Santi Careta i la trompetista i cantant Alba Careta presentaven ahir al migdia a L'espai Plana de l'Om Sons d'un país, «un recorregut per la música d'aquí a casa de fa temps i de més actual». Somriures i complicitat a l'escenari, connexió amb el públic i un repertori compost per temes que «hem escoltat a casa durant tota la vida», apuntava l'Alba. El seu germà, per la seva banda, afegia que «són cançons que ens posava la nostra mare, sobretot de la Nova Cançó: Llach, Raimon, Maria del Mar...»
El tàndem avinyonenc va encetar el concert amb Homenatge a Teresa, d'Ovidi Montllor. També es van atrevir amb un poema d'Ausiàs March titulat Veles e vents, «el tema més antic que us oferirem i ens hem atrevit a fer-lo en català antic». Un repte superat amb nota. De les cançons que van sonar durant el concert, Santi Careta va mostrar debilitat per Em dius que el nostre amor, de Toti Soler, «un dels meus grans herois de la guitarra i és de casa nostra». En aquesta peça, Alba Careta va intercalar veu i trompeta, i que repetiria en més ocasions. De l'època més actual, es van decantar per una versió d'El Petit de cal Eril. Loops i sons més electrònics es filtraven en algunes cançons, però també ritmes caribenys, com en el cas de La casa que vull, de Lluís Llach. També del cantautor de Verges van interpretar Abril 74, segurament un dels moments més emotius del concert, amb la delicada veu de l'Alba només acompanyada per uns petits tocs a la guitarra del seu germà marcant el tempo. Moment intimista en què el públic va acompanyar tímidament al duet corejant la cançó.
Fa uns quants anys Santi Careta va enregistrar un disc amb la santjoanenca Celeste Alías musicant un recull de poemes de Montserrat Abelló. D'aquell treball en van recuperar un poema que, segons el guitarrista, «recull molt l'esperit de la Montserrat, sempre tan lluminosa».
Després arribaria un moment de gran intensitat, amb una expressiva Alba Careta cantant Què volen aquesta gent, de Maria del Mar Bonet. Encarant la recta final del concert, el duet es va decantar per una cançó de The Beatles versionada per Xesco Boix i titulada Apa, anem-hi tots! Al final del tema els dos músics es van aixecar i es van acomiadar del públic abandonant l'escenari tot ballant i entonant la tornada i animant el públic a fer-ho.
