«Encara que ell mateix diria que la seva música transmetia molt més que les paraules, tenia aquest missatge per a tothom qui l'estimava: ´Vull donar les gràcies a tots els qui m'han ajudat a mantenir el foc de la música en el meu viatge'». Així s'acomiadava Chick Corea, llegenda del jazz modern i un pilar de la fusió, i així ho feia públic la seva família a través de Facebook, on, dijous a la nit, publicaven la mort d'un dels millors pianistes de jazz de la història. Corea moria dimarts a casa seva, a Florida, als 79 anys a causa d'un estrany càncer que se li havia detectat recentment. Deixa un dels llegats més impressionants del món del jazz, amb 23 premis Grammy, 4 Latin Grammy i quasi un centenar d'àlbums en els quals va convertir el gènere en un oceà d'intercanvis.
Armando Anthony Corea va néixer a Chelsea, Massachusetts (Estats Units), el 12 de juny del 1941. En els anys 60, va participar en el naixement del jazz fusió com a membre de la banda de Miles Davis, i posteriorment va crear el grup Return to Forever, formant equip amb altres virtuosos instrumentistes; a la dècada dels 80, amb el seu grup Elektric Band, va utilitzar noves tècniques de mescles per aconseguir una original combinació de piano amb teclats electrònics.
Pioner en la incorporació de la seva herència llatina al jazz internacional, en les dues últimes dècades de segle arribarien Chick Corea & Origin, Chick Corea's Akoustic Band i Five Peace Band, així com The Vigil, amb el saxofonista Tim Garland, el baixista Hadrien Feraud, el bateria Marcus Gilmore i el guitarrista Charles Altura. Corea, que artísticament recordava Herbie Hancock en alguns aspectes, va compondre estàndards de jazz com Spain -per a alguns la millor composició de la seva carrera- 500 milers high, Armando's Rhumba, La festa i Windows .
Chick Corea havia actuat sovint a Barcelona i era un assidu del Festival de Jazz i altres cites catalanes, com el ViJazz. També havia col·laborat amb Paco de Lucía i Carles Benavent.
