A la recerca de les fronteres del gravat

3 Un dels detalls de l'obra «Orgànics», que forma part de l'exposició «Gravori + O» F

«Quan m'enfronto al gravat sempre busco treballar des de la meva pròpia llibertat», expressa l'artista Rosa Solano (Manresa, 1968). Fa vuit anys que la pintora resident a Barcelona va començar a practicar aquesta disciplina, fascinada per la màgia de traçar formes sobre una planxa que després s'estampa sobre el paper. Des dels inicis, Solano va decidir transcendir les tècniques tradicionals del gènere i fer-lo dialogar amb la pintura, l'escultura o, fins i tot, la poesia. El resultat és una nova mirada sobre el gravat que convida l'espectador a reflexionar sobre les fronteres de l'art.

Aquesta nova perspectiva l'exposa ara a la seva ciutat natal. La mostra Gravori + O, que es pot visitar al Centre Cultural el Casino de Manresa fins al pròxim 14 de març, esdevé un treball experimental en què explora les fronteres del gènere amb la incorporació d'objectes que dialoguen amb les peces artístiques. El gran format dels gravats, el traç espontani i el volum d'algunes peces són els elements que fascinen més els visitants que s'hi acosten. De fet, alguns d'ells van gaudir d'una visita guiada amb l'autora divendres passat (vegeu desglossat).

Una de les parts més atractives de l'exposició és la petita mostra del taller de l'artista, on s'exposen diferents materials, com ara uns pinzells encrostats, un davantal amb moltes capes de pintura i una fotografia del taller on crea. «L'objectiu és mostrar el treball reflexiu que hi ha al darrere d'una sola peça», remarca Solano. L'artista concep el procés de creació com un viatge en què cal deixar-se portar per les sorpreses que poden aparèixer pel camí. L'exposició deixa constància d'aquesta experimentació en obres com Gestual blau, en la qual utilitza un paper molt fràgil per fer els gravats, o en la sèrie Geomètrics, en què dona relleu a algunes peces amb la incorporació d'objectes.

De fet, durant la seva infància, ja la fascinaven aquells artistes que trencaven els esquemes de la pintura més convencional. El seu pare l'acompanyava a les galeries d'art de Barcelona i ella contemplava meravellada les obres d'Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats. El seu interès creixent per aquest univers la va dur a estudiar a l'Escola Massana i a seguir formant-se amb diferents cursos per explorar disciplines tan diverses com la pintura, l'escultura, la ceràmica i l'art tèxtil. Tot i així, l'àmbit que més ha cultivat és la pintura, gràcies a la qual ha participat en mostres individuals i col·lectives d'arreu del món.

La mirada poètica

Un dels vessants més poètics de l'exposició és el diàleg que s'estableix entre els gravats i els objectes. D'una forma natural, els uns es relacionen amb els altres a partir del color, la textura o el dibuix, com en l'obra Orgànics, en la qual predominen les formes de la naturalesa. En aquest enllaçament s'hi detecta una certa influència de l'arte povera. «M'agrada donar una dimensió poètica als objectes quotidians que sovint passen desapercebuts. Sovint recullo materials que trobo pel camí i els reutilitzo per a una de les meves obres, així els dono una nova oportunitat», explica l'artista.

En el seu dia a dia li agrada mantenir-se atenta a la bellesa que es pot esdevenir en la més simple quotidianitat. Sovint troba la inspiració en els objectes més corrents, com un grapat de fulles seques que dansen en l'aire o una maleta antiga de vímet. «Fa uns quants anys va caure a les meves mans la maleta d'una antiga modista de Barcelona i, juntament amb la dissenyadora Fiona Capdevila, vam decidir estirar del fil», recorda. D'aquella troballa en van sorgir diverses exposicions i, fins i tot, el documental Sense tocar la roba.

«Qualsevol petit detall pot esdevenir l'embrió d'una idea, un projecte o obra artística; per tant, cal caminar sempre amb els ulls ben oberts», conclou.