La surienca Beth Rodergas (1981) publicarà a final de març un nou àlbum, el primer en vuit anys. Dijous tornava a trepitjar un escenari molt especial, després d'uns quants mesos sense fer-ho per culpa de la pandèmia, en un concert sense públic a Portlligat, al cap de Creus, a bord del Sant Isidre, un llaüt mític amb gairebé 100 anys d'història. L'actuació inaugurava A 2Veus, el nou talent show musical de TV3 -que conviu a les plataformes digitals i a la pantalla- i on la surienca va cantar a duet amb la Carlota, una dels dos concursants finalistes, Que tremolin els arbres, una de les peces que formaran part del nou disc que prepara la cantant bagenca. L'últim llançament de l'artista és Vals.

«No ha sigut premeditat estar tant de temps sense treure disc, però el fet de ser mare hi ha tingut força a veure», confessa l'artista de veu esquinçada. «Hi ha gent que viu la maternitat d'una altra manera i ho pot compaginar amb la feina, però jo he preferit centrar-me en ells», explica parlant dels seus fills, Lia i Kai, encara que reconeix que els nens no van ser l'únic motiu. «El 2013 vaig treure Família (el seu anterior àlbum) i acabava el meu contracte discogràfic. Tornava a ser lliure. Això va fer que em relaxés. Ha hagut de venir una pandèmia per posar-me les piles i veure que vull tornar a estar present en el panorama musical».

Però la surienca no ha estat aturada. «He fet teatre, he tret un llibre, tinc una marca de roba...», enumera. Aquesta diversificació d'activitats ha estat, a més, molt profitosa per a ella, amb els temps tan difícils que viu el sector discogràfic. «Encara sort que soc un cul inquiet i m'agrada anar fent coses noves, perquè avui en dia és gairebé impossible viure només de la música», subratlla.

El nou disc de Beth inclourà tretze cançons: vuit en castellà, tres en català i dos en anglès. La majoria les tenia guardades en un calaix des de feia temps, com una «gravada amb piano i veu» que va compondre quan va anar a viure a Londres poc després de sortir d'OT 2, el 2003. Va ser el viatge que necessitava per assimilar el sobtat canvi de vida que va experimentar en sortir de l'acadèmia.

La surienca assegura que, malgrat tot, fora de Catalunya, hi ha molta gent que li ha perdut la pista. «A Catalunya la gent em té més situada perquè he fet tele, teatre... I els meus dos últims discos [Segueix-me el fil (2010) i Família (2913)] van ser en català», explica, incidint que no entén per què a l'Estat espanyol no hi ha costum de gaudir de la música en altres llengües cooficials. «Per què a Catalunya no estem acostumats a escoltar cançons en gallec? Per què la gent de Badajoz no pot escoltar música en català? Sí que hi ha algun fenomen com els Manel, però és molt difícil que la música en català surti de Catalunya. Tant de bo es pogués escoltar a tot Espanya!»