Un dels primers textos del prolífic dramaturg i director Jordi Casanovas, Sopar amb batalla, feia estada el cap de setmana al teatre Kursaal de Manresa. Una peça que, revisada i adaptada, sobreviu al pas d'una dècada. Nostàlgics de la primera versió ara es trobaran amb una nova proposta, encara negra i un xic salvatge, i extrapolable a moltes trobades socials i familiars que, sense cap propòsit inicial, s'escapen de les mans més civilitzades.

En Dani (Francesc Ferrer) i la Cris (Mar del Hoyo), són parella des de fa un parell d'anys. Les coses van bé i farts de l'estressant vida a Barcelona, se'n van a viure fora de la ciutat. Preparen un sopar i conviden tots els amics de la Cris, perquè aquella ha de ser una nit molt especial... i ho serà. La Rocío (Majo Cordonet) és la primera en arribar, acompanyada de la Gina (Júlia Barceló), amiga de la Rocio i desconeguda de la colla, inicialment. La Rocío acaba de participar en un talent show sense massa èxit, aparentment. En Sergio (Peter Vives) i la Clara (Meritxell Calvo) són parella, exponencials representants de hipsters, influencers, it girls & boys, believers creadors de tendències i fermament creients que van deu passos endavant de la resta de la societat. Pura façana. A la festa només falta per arribar en Rafa (Jordi Coll), que trasbalsarà el que havia de ser una plàcida i confortable vetllada. I el Sopar amb batalla està servit. La peça té un ritme creixent on la intensitat va pujant fins arribar a uns límits que esdevenen hilarants o surrealistes però reconeixibles: qui no ha perdut els papers en una situació o en una conversa que ha derivat en una autèntica batalla campal sense solució?.

Els personatges de Sopar amb batalla, però, són pretesos adults que encara mantenen rols d'infantesa i adolescència mai superada: l'atractiu, simpàtic i seductor cap de colla, l'artista incompresa, l'atractiva i benestant noia a l'avantguarda de tot€ Però en aquest adolescent nucli hi entra un personatge aliè, autènticament madur, que evidenciarà aquest comportament adolescent. Sopar amb batalla és un text lleuger, ben construït i prou ben resolt que destaca per la solvència d'un repartiment que sap extreure amb les seves interpretacions la naturalesa del text. Llargs, sonors i ben merescuts aplaudiments tancaven una reeixida representació. Només un petit però important apunt: A la funció de dissabte, el personal de sala va haver d'anar amunt i avall ja que molts espectadors van decidir que marxaven saltant-se totes les indicacions prèvies. Facilitar la feina als empleats del Kursaal és igual d'important que la distància, la mascareta i el gel hidroalcohòlic. És una qüestió de respecte.