15 de febrer de 2021
15.02.2021
Regió7

El Teatre Lliure s'endinsa en la «barbàrie» neocolonial a l'Amèrica del Sud amb la «Trilogía Pacífico»

La triple proposta, que es podrà veure íntegrament, reflexiona sobre el territori i el capitalisme

15.02.2021 | 13:32
Teatre Lliure

El Teatre Lliure de Barcelona s'endinsa en la "barbàrie" neocolonial a l'Amèrica del Sud amb la 'Trilogia Pacífico', de la companyia bascoxilena Azkona&Toloza, que es podrà veure íntegrament entre el 17 i el 26 de febrer a Gràcia. Segons ha explicat en roda de premsa l'autor i director, Txalo Toloza-Fernández, la triple proposta, que té sis anys de rodatge, va començar per les seves ganes de parlar de la història de la seva àvia, que va dur la companyia a abordar temes com "el capitalisme i la barbàrie" a Amèrica Llatina. "Sempre comencem amb una cosa molt petita, per acabar parlant de tot un continent", ha dit. El resultat és una reflexió sobre "barbàrie, territori, capitalisme i com es relaciona amb la cultura contemporània".

La trilogia està integrada per les peces 'Tierras del Sud', 'Teatro Amazonas' i 'Extraños mares arden', un tríptic que arriba per primer cop en versió íntegra a la sala. Toloza-Fernández ha explicat que els tres espectacles proposen "exemples clars" d'allò que fa el capitalisme, amb casos reals que la companyia ha investigat. Ara bé, ha defensat que aquestes anècdotes són al final la crònica dels efectes del capitalisme a l'Amèrica Llatina, que il·lustra maneres de funcionar que es repliquen arreu.

La també autora i directora Laida Azkona ha explicat que per a la seva creació partien de la premissa que les tècniques que usava el colonialisme se circumscrivien a les zones on havien estat realitzades, però amb el temps s'han adonat que aquella forma d'actuar és comuna a tota Amèrica Llatina. El seu valor de conjunt és que representa "l'inici d'una manera de fer les coses", tot assenyalant les estratègies del capitalisme al continent. Per a l'autora, les històries de la seva trilogia il·lustren actuacions precursores dels fons voltor, en una manera "cíclica" d'operar del capitalisme.

Un dels ingredients més "valuosos" que s'enduran els espectadors després de veure la trilogia serà una certa descoberta. Per a Azkona, "el més potent" del tríptic és el "procés d'aprenentatge" que travessen els espectadors per entendre els mecanismes colonials, presents en moltes dinàmiques invisibles. "Posar en relleu les petites coses i no donar res per suposat és el que hem après i és el que resulta més potent per al públic", ha indicat. Toloza-Fernández ha apuntat que la trilogia mostra "com certa gent d'Europa i les grans potències van decidir endreçar el món" en un determinat moment.

Teatre documental


El procés de creació de l'espectacle s'ha basat en el teatre documental. Els creadors han detallat que han dut a terme un procés d'indagació sobre el terreny, que no ha tingut res a veure amb l'antropologia, el periodisme o la investigació estàndard. Toloza-Fernández ha destacat que en la investigació preliminar tenien un mètode molt clar que volia ser "com una performance" d'entrevistes i decisions intuïtives pel que fa a les persones que anaven trobant. D'aquesta manera, si els queia la tesi de l'espectacle, seguien igualment endavant perquè "hi ha molts temes de discussió", que permetien obrir portes i finestres cap a altres bandes.

Pel que fa a la posada en escena, Azkona ha dit que s'han volgut allunyar molt de la representació de la barbàrie i la violència. Davant d'això, el resultat és una proposta "molt contemplativa" i estètica, on tot es tracta amb distància. A més, hi ha un cert homenatge al territori i les persones, amb un llenguatge "bonic" i allunyat de la violència.

D'altra banda, les tres peces no tenen quasi suport audiovisual, precisament perquè els creadors volien donar llibertat interpretativa als espectadors. Toloza-Fernández ha destacat la seva voluntat que tothom veiés una peça sobre la seva àvia, però s'endugués la imatge d'una àvia imaginada. "No els donarem cuinat", ha dit. Precisament, ha defensat que la seva manera de fer teatre es basa a donar eines al públic i que aquest decideixi quin és el seu compromís amb el relat. Per això hi ha molta descripció i molt poca crida a l'emoció, per tal que aquesta feina la faci l'espectador.

Les tres peces


'Tierras del Sud', que es podrà veure el 17 i 18 de febrer, posa en evidència allò què uneix l'industrial tèxtil italià Luciano Benetton amb el petit clan maputxe dels Curiñanco-Nahuelquir, així com els vincles entre l'actual president de l'Argentina, Mauricio Macri, amb Sylvester Stallone, o el jugador de l'NBA Emanuel Ginobili amb Butch Cassidy. La peça se situa al sud del sud, als límits australs d'Amèrica, a la regió més despoblada de l'Argentina, entre grans llacs cristal·lins i enormes cims nevats.

El 20 i 21 de febrer hi haurà 'Teatro Amazonas', que es fixa en Manaus, capital de l'Amazònia i la setena ciutat en població del Brasil, a més de ser un centre financer on hi ha instal·lades grans multinacionals. L'obra explora com han marcat les grans empreses el present i el futur d'aquesta regió i sobretot per què aquesta selva ha esdevingut un lloc tan important per a viatgers, exploradors, colons i inversors de tot el món.

La darrera part, 'Extraños mares arden', que estarà a la sala el 25 i 26 de febrer, és la història d'una manera de fer les coses i de veure el món enmig del desert més erm del planeta i com es relaciona amb la indústria de l'art contemporani. També aborda com les famílies van convertir la barbàrie en una part més de la seva vida en lloc de fugir. Ara es podrà gaudir de la versió completa de la trilogia, però 'Teatro Amazonas' va estar al Lliure en el marc del Grec Festival de Barcelona 2020 i també ho va fer 'Tierras del Sud' durant la programació proposada a l'Espai Lliure per la companyia La Ruta 40 la temporada passada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.