Torna In the Mood for Love (Deseando amar), una de les darreres obres mestres del segle XX. El seu autor, Wong Kar Wai, és el fill oriental de dos genis com Jean-Luc Godard i Max Ophuls. L'empremta del mestre francès es percep clarament en la inventiva desbordant i el romanticisme explosiu que exhibeixen els títols rodats als noranta (Chunking Express i Fallen Angels, entre altres) pel gran cineasta hong-konguès. Però l'any 2000 -i amb In the Mood for Love- abraça una sensibilitat exquisida i uns moviments de càmera sumptuosos que recorden el cinema del creador de Lola Montes.

Els seus protagonistes, Li-Zhen i Chow, descobreixen alhora que estan enamorats? i que els seus respectius cònjuges ja fa temps que són amants. El realitzador asiàtic es lliura a un exercici de cinema químicament pur, en què la càmera sublima un relat sentimental convencional i esdevé el seu protagonista absolut. Kar Wai ens capbussa en una atmosfera etèria i fascinant (potenciada per l'evocadora cadència de la seva banda sonora), en què el seu lirisme refinat sorgeix d'una escriptura summament meticulosa, més suggeridora que explícita.

L'artífex de Happy Togheter filma des dels angles més insospitats -tots els racons de l'angosta casa de Li-Zhen i Chow -, però aquesta elecció -i la seva insistent utilització del fora de camp i de l'el·lipsi- no es revela com una fórmula capriciosa, sinó més aviat com el mètode més coherent per escrutar minuciosament els sentiments dels seus personatges i poder captar així la veritable fibra emocional d'un amor pudorós, clandestí i impossible. Les imatges s'encomanen de l'elegant sensualitat dels bells amants i destil·len un romanticisme tan captivador com melancòlic. Un melodrama de cinc estrelles.