A lesgraderies de l'estadi d'Anfield Road de Liverpool, els aficionats canten abans de començar el partit una emotiva cançó titulada You'll never walk alone, que s'ha convertit en l'himne del club de futbol, amb tant de ressò que també l'han volgut adoptar altres equips, com el Celtic de Glasgow, el Borussia de Dormund i el Feyenoord. Sembla que la tonada la interpretaven Gerry and the Pacemakers -un grup que va començar a The Cavern amb The Beatles-, i el mític entrenador del Liverpool Bill Sharkly la va fer seva, fins al punt d'incorporar el títol a l'escut del club. La lletra és ben senzilla, representativa de la lluita contra qualsevol adversitat. Diu així: «Camina, camina, amb l'esperança al cor, i mai caminaràs sol».
L'origen de la melodia és al musical Carousel, que Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II van estrenar al Majestic de Broadway el 10 d'abril del 1945, dirigit pel prestigiós Rouben Mamoulian, després de l'èxit de tota aquesta troupe dos anys abans amb Oklahoma. Estava basat en la peça teatral Liliom, de l'hongarès Ferenc Molnar, emigrat als EUA a causa de la seva sang jueva, autor que va gaudir de gran èxit als escenaris americans. Les seves obres van ser adaptades moltes vegades al cinema per directors com Frank Borzage, Fritz Lang, William Wyler i Julien Duvivier.
Carousel narra la història de Bill Bigelow, l'empleat d'uns cavallets de fira casat amb una obrera, tots dos acomiadats de la feina, que participa en un atracament per tirar endavant, quan s'assabenta que la seva dona espera un fill. L'atracament falla i ell mor. Al cap de quinze anys, des de les portes del Cel, li donen l'oportunitat de baixar un dia a la Terra per ajudar la seva filla. El musical canvia la ubicació dels fets de Budapest a un poblet de la costa del Maine. Així mateix esborra els aspectes més inconvenients per a un film del gènere, tot fent que Bill mori accidentalment i no se suïcidi i permetent un desenllaç positiu.
Dos números del musical mereixen consideració, a part del Mai caminaràs sol. If I loved you, una balada romàntica de la qual Rodgers es mostrava particularment satisfet, cantada per Gordon McRae i Shirley Jones, i el difícilíssim Soliloquy, que McRae interpreta en una platja deserta entre roques. Val a dir que el ball als molls de l'establiment de la Nettie desvela clars ressons de la coreografia de Michael Kidd per a Set núvies per a set germans. Quant a You'll never walk alone, el canta la Nettie per consolar la Julie davant del cos mort del seu marit i la repeteix el cor a la festa de graduació, com a apoteosi de l'èxit de la missió de Bill en el seu dia de permís.
Frank Sinatra havia d'encarregar-se del paper protagonista, però el va rebutjar al darrer moment, diuen que per no voler repetir les preses en Cinemascope 55 o per no gosar amb les dificultats de Soliloquy. Els més malpensats , però, asseguren que va córrer a agafar un avió per presentar-se a Kenya perquè li havien dit que l'Ava Gardner, llavors la seva dona, s'entenia massa bé amb en Clark Gable en el rodatge de Mogambo.
