25 de febrer de 2021
25.02.2021
Regió7

Mor Lawrence Ferlinghetti, l'últim beat

El poeta, editor, artista i activista, fundador de la mítica llibreria City Light, ha mort a San Francisco als 101 anys

25.02.2021 | 15:59
Lawrence Ferlinghetti

Ha sigut l'últim de la generació beat. Els seus 101 anys ho testifiquen. No va ser el més important del grup però sense Lawrence Ferlinghetti, mort dilluns a San Francisco, no s'entén l'enorme influència que aquells rebels i nòmades –Allen Ginsberg, Jack Kerouac i William S. Burroughs, entre d'altres– van imprimir a la literatura del segle XX, trencant les formals regles de joc imperants fins a mitjans del segle XX i obrint el camí de la cultura 'hippy', el feminisme i la lluita pels drets civils o el rebuig de la guerra del Vietnam.

Ferlinghetti, poeta, editor, artista, activista i, per damunt de tot, fundador de la famosa llibreria City Lights de San Francisco, la Capella Sixtina de la contracultura, ha sigut el guardià del relat d'aquesta aventura. Podria dir-se que ell mateix també ha sigut un model de contradiccions. Déu-n'hi-do, arribar als 101 anys sent el portaveu, tot i que no de bon grat, d'aquella colla de beneïts drogoaddictes autodestructius. Va ser també el que va desplegar un compromís polític més gran com a anarquista i ecologista 'avant la lettre'. Però alhora va demostrar també ser un eficaç empresari: City Lights, fundada el 1953, a semblança de la parisenca Shakespeare and Co, ha superat millor que aquesta els embats del temps i les crisis, i s'ha convertit en un dels atractius turístics de la ciutat, una llibreria acollidora especialitzada en llibres de butxaca –mai 'best-sellers'– que convida a quedar-se a llegir a les seves sales. Es diu que els seus dependents fan els ulls grossos si algú decideix robar algun llibre. La majoria, molt barats o de segona mà.

'Performance' salvatge


El llibreter formava part del públic que va veure Allen Ginsberg, fart de vi i fora de si, en la llegendària 'performance' salvatge en què va llegir el fundacional i inèdit poema 'Udol' ('Howl') –«He vist les millors ments de la meva generació destruïdes per la bogeria...»– i uns mesos més tard es convertia en el seu editor. Com a tal, va ser acusat de publicar obscenitats (en realitat, per parlar sense embuts de relacions sexuals entre homes) i el cas va propiciar un dels judicis més mediàtics del moment sobre la llibertat d'expressió en l'art, que feliçment va guanyar Ferlinghetti. «La policia que ens va acusar ens va fer una gran publicitat del llibre i va fer un treball moltíssim millor que el que hauríem pogut fer nosaltres», solia ironitzar el poeta.

Tot i que en moltes ocasions un Ferlinghetti ja gran es lamentava de la comercialització i banalització de la generació beat, també era conscient que la seva llibreria hi havia contribuït notablement perquè 'Udol' continua sent actualment un dels llibres més venuts al local. Va ser ell el que va promoure que la ciutat imposés el nom de Kerouac a un dels carrers que donen a la llibreria. El 1994, l'ajuntament va incloure a la llista de carrers una via Ferlinghetti, i va ser la primera vegada que es distingia un autor viu a la ciutat.

Nen abandonat

El poeta va tenir una infància digna de Dickens. Havia nascut al popular barri de Yonkers de Nova York, de mare francesa i pare italià, que ben aviat es van separar i van deixar el petit a cura d'una tia. Aquesta al seu torn va tornar a abandonar-lo i el va deixar a casa d'una família patrícia novaiorquesa, amb la qual havia treballat com a institutriu, després que aquests decidissin criar-lo i donar-li una excel·lent educació: va viatjar a París per matricular-se a la Sorbona i més tard va estudiar a la novaiorquesa Colúmbia.

Va ser un dels últims a integrar-se en el grup dels beatniks ja a San Francisco, gairebé una dècada més tard que s'iniciessin en l'escriptura, i alhora que obria la llibreria va començar a escriure els seus poemes publicats a la col·lecció Pocket Poets, el quart número de la qual seria el seminal 'Udol'.

Com a poeta va ser menys trasbalsat i amarg que els seus col·legues, influït pel poeta francès Jacques Prevert, amb qui comparteix claredat i to popular. Amb el seu poemari 'Un Coney Island de la mente' (1958), un dels més populars de la llengua anglesa, va arribar a vendre un milió d'exemplars.

Un gos, relacions públiques

L'any passat, City Lights va celebrar el centenari de l'autor, en vida, tot i que per problemes de salut no va poder rebre l'homenatge presencialment. Fins fa pocs anys encara feia algun feina i anunciava als periodistes amb molt humor que no desitjava retirar-se. Prova de l'esperit burleta que sempre el va acompanyar era el fet que havia nomenat el seu gos Homer relacions públiques del local i que durant anys Homer Ferlinghetti va rebre correu regularment. La carrera de Homer va acabar, segons li agradava explicar, quan va decidir orinar al camal d'un policia. Un acte de rebel·lia canina que l'autor va portar a un dels seus més celebrats poemes: «El perro trota libremente por la calle / entre charcos y bebés / gatos y cigarros / salones de billar y policías. / Él no odia a los policías / Él simplemente cree que no sirven para nada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.