26 de febrer de 2021
26.02.2021
Regió7

El sistema d'ocupació dels neandertals a les Teixoneres no va variar en 20.000 anys

Un estudi constata que l'estructura bàsica dels seus campaments seguia les mateixes pautes, tant si l'estada era curta com de mesos

25.02.2021 | 22:58

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports conclou que el sistema d'ocupació dels campaments neandertals a la Cova de les Teixoneres de Moià va ser el mateix durant més de 20.000 anys. Aquest jaciment arqueològic, descobert pels volts del 1950, va ser interpretat com a un cau de carnívors, principalment hienes de les cavernes. El 2016, però, a les Teixoneres, es van trobar per primer cop restes humanes neandertals, les primeres de la Catalunya Central. Concretament un ullal d'un nen d'entre 7 i 9 anys, que feia 50.000 anys va viure a Moià. L'anomenat «El nen de Moià» no es va quedar sol: l'any següent, les excavacions van treure a la llum una dent d'adult i dos més d'infant.

Ara, una investigació multidisciplinari ha analitzat la distribució espacial de més de 40.000 objectes datats entre els 60.000 i els 40.000 anys d'antiguitat. I ha constatat que les diferents ocupacions es van concentrar a l'entrada de la cavitat i amb el foc com a element central.

El 2003, investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van posar en marxa un programa d'excavacions a la cova per recopilar informació sobre les formes de vida de les darreres comunitats de neandertals. Les excavacions recents han posat de manifest les reiterades visites de grups neandertals a la cova des de fa més de 200.000 anys fins a la seva desaparició com espècie, ara fa uns 35.000 anys.

L'estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats:eines lítiques, fragments d'ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. «Es tracta d'un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d'àrees tan diferents com la geocronologia, l'estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna», afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l'IPHES. «En total, l'estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària», afegeix.

«Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d'haver-se produït, es situarien a l'entrada de la cova i no a l'interior. D'aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres», afirma l'investigador. «A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades», assegura Rosell.

Per la seva banda, Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l'IPHES remarca que «els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova». Això va portar als primers investigadors, que van situar les seves cates a les zones internes, a interpretar les Teixoneres com un cau de hienes», insisteix. «Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes en aquest indret van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models: d'ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos».

Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l'entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques», destaca Ruth Blasco. «Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes», explica Jordi Rosell. I afegeix que ara poden afirmar que l'estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de 20.000 anys, independentment de la durada de les ocupacions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.