Rosa Raluy explica que al llarg dels seus 48 anys de vida al Circ Històric Raluy, que és a Manresa fins diumenge, «hem passat força peripècies: huracans, inundacions... A Puerto Rico se'ns va acostar un tornado a 50 metres del circ. Aleshores, jo tenia dotze anys i el meu pare ens va fer refugiar sota unes escales de ciment perquè en aquell moment les caravanes que teníem no eren gaire segures, i després d'aquell tornado, hi va haver una inundació». El seu marit, William Giribaldi, recorda que «fa dos anys vam patir una inundació terrible a la Bisbal». Ella continua la història. «L'aigua m'arribava fins a les espatlles. Teníem unes caravanes que, tot i no ser de plàstic, eren molt lleugeres i flotaven». «A Guadalupe vam passar dues nits amb l'equip guardat en un hangar a l'aeroport per l'huracà Hugo», remata William. I, des de fa un any, la pandèmia per la covid.

El circ s'està des del dia 22 de febrer als Trullols. És com un petit poble format per 21 caravanes (incloses les de fusta, que tenen molt encant), 19 camions i un elenc artístic i tècnic de 35 persones.

Cinc seients entre bombolles

La mascareta -els pallassos que reben el públic duen les seves personalitzades-, el gel a les mans de grans i petits quan entren al recinte circense i la separació entre bombolles familiars a la carpa, amb cinc seients entre bombolles, són el parenostre de cada funció. En una carpa on hi caben 850 persones, ara n'hi poden entrar 320 com a màxim.

Giribaldi fa notar que una sort que han tingut és que «la gent del circ estem acostumats als canvis. No tenim una rutina. Vivim a la carretera, canviem de ciutat cada dos per tres. Estem acostumats als canvis de legislació de cada país, a adaptar-nos. Fins i tot en l'aspecte tècnic, cada ajuntament és un món a part. Per tant, els canvis tècnics als quals ens ha obligat la pandèmia no han estat res de l'altre món». Amb tot, admet que «al principi ens vam trobar que en l'àmbit estatal i de la Generalitat hi havia permís per treballar però que molts ajuntaments no ens deixaven per por i perquè hi havia vegades que no ho tenien clar. Amb això hem lluitat i hem tingut molta ajuda de la Generalitat», si bé «hi ha hagut ajuntaments que no ens han contestat i no hi ha hagut manera de dialogar ni de res». En altres, com és el cas de Tarragona i de Terrassa, «la Generalitat ha anat a parlar directament amb l'Ajuntament per dir-los que teníem dret a treballar. Que si fan una normativa municipal és una altra cosa, però que no s'acollissin al Procicat [el Pla Territorial de protecció Civil a Catalunya] perquè, segons aquest, podem actuar i, de fet, en el darrer, que ha sortit fa pocs dies, per primer cop hi han inclòs la paraula circ». A banda de seguir-ne els protocols, «personalment, ens hem assessorat amb personal sanitari per veure quina era la millor forma d'actuar» si tinguessin algun positiu. De moment, no els ha calgut. L'Aleix, el conductor de l'espectacle, diu en un moment donat que, d'ençà que van tornar a actuar després del confinament, «més de 94.000 espectadors han vist Vekante i hem tingut zero contagis. Gràcies per confiar en la cultura!», proclama.

Del confinament, que van passar a Castelldefels, on tenien previst estrenar l'espectacle el 13 de març, just quan es va activar, Giribaldi en recorda l'absolut aïllament. «Era molt estrany». «El més maco van ser els espectacles que vam fer en directe. Vam rebre 500.000 connexions de famílies mirant-s'ho al mateix temps. Vam passar més nervis que en l'estrena a Barcelona, i a més vam actuar amb la carpa buida, però es notava la proximitat del públic pels comentaris que feien. N'hi havia que s'havien fet crispetes per als nens... Va ser molt bonic».

Noten el públic canviat? «Lamentablement, ens hi estem acostumant. Al principi veure'l amb la mascareta era trist. Ara ja no se'ns fa estrany». Show must go on.

El Circ Històric Raluy té el futur assegurat. Rere Rosa Raluy, que és la tercera generació, ja hi ha empenyent amb força les seves filles, Jillian i Kimberley, que hi actuen i que en porten les xarxes socials i la comptabilitat.

La família acumula cent anys de tradició en el món del circ. La primera generació eren artistes, i la segona, el pare de la Rosa, Carlos, que va morir el 2019, ja va fundar el circ, el 1971, ara fa 50 anys. El nom de Raluy li va posar a mitjan anys 80. Cada dos anys canvien l'espectacle, de manera que ara ja estan dissenyant el que estrenaran l'any vinent. Hi conviuen fins a vuit nacionalitats diferents. La mare de Rosa Raluy també viu al circ, i el seu marit, William Giribaldi, hi té els pares i una germana, Steacy.