Jordi Gros recorda les manifestacions del 8-M del 2020 especialment concorregudes com a resposta a agressions masclistes i decisions judicials que van provocar estupor i indignació. El director de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages, pare d'una ne- na, va voler fer la seva aportació a la reivindicació feminista amb la idea de crear una coreografia sobre la lluita per la igualtat i el resultat és Totes, un muntatge que avui (20 h) es pot veure al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles i dilluns (19 h) a l'Espai Plana de l'Om de Manresa.
«Tinc una filla, i fets com els de La Manada em preocupen», explica Gros, recordant que: «en els mesos previs a les manifestacions, hi va haver sentències poc feministes». A més, «al cos de dansa de l'Esbart hi ha moltes noies, i vaig pensar de fer una coreografia que interpretés diferents moments històrics del feminisme».
Estrena a l'Ésdansa
Totes és una peça de 20 minuts dividida en set parts «creada entre totes en plena pandèmia». El director del grup recorda que van fer deu assajos presencials a partir de l'1 de juliol i «vam estrenar el 21 d'agost al festival Ésdansa de les Preses (la Garrotxa)». L'Esbart va mostrar el muntatge a Manresa durant la peculiar darrera festa major que va viure la ciutat, i a la Fira Mediterrània dins la presentació del Pla d'impuls a la dansa d'arrel, reservada als professionals acreditats al certamen.
La triple actuació d'aquest llarg cap de setmana -avui a Rubí, a Navarcles demà i dilluns a Manresa- serà, doncs, la primera oportunitat que tindran moltes persones per comprovar les bondats d'una peça que ha trencat les parets de la dansa tradicional per penetrar en el llenguatge de la contemporània. «No tothom ho ha entomat bé, però ja anava preparat per rebre crítiques», reconeix Gros.
El muntatge, bastit sobre les músiques del disc Analogia de l'A-mort, de Clara Peya, s'estructura en sis apartats que són «conceptes i etapes per les que ha passat el feminisme». La primera porta per títol Consciència de l'opressió, la segona Alteritat -«la recerca del teu lloc a la societat»-, i la tercera Auto-emancipació, que és «la lluita pràctica de l'alteritat, el desig d'existir». Les tres darreres parts són Sexe i violència, Maternitat i Sexualitat, «qüestions per les quals està lluitant avui el moviment feminista, conceptes que parlen d'alliberament». La setena part és «una cloenda» amb la cançó Oceanes, també de Clara Peya.
«Hi vam dedicar moltes hores i estic content del resultat», afirma Gros, ideòleg d'un espectacle que per la seva naturalesa és fàcilment exportable. «Amb l'Esbart estem avesats a muntar peces d'1 hora i trenta balladors, però Totes la fan set noies i dura 20 minuts», afegeix el director, alhora que especifica que una de les dansaires, la seva parella, és baixa perquè espera una criatura.
«El dia que vam estrenar a les Preses, vam poder parlar amb el públic i moltes noies ens explicaven que s'havien emocionat», recorda Gros: «En concret, una dona em va dir que l'havíem fet riure, plorar i emocionar-se. Si aconseguim això, ho aconseguim tot».
