Amb motiu de la recent Festa de la Llum vull recordar l'èxit del concert de la prestigiosa organista Montserrat Torrent el 18 de febrer del 1977. Interpretà obres de J. S. Bach, J. Guridi, Correa de Arauxo, J. Cabanilles, S. Aguilera i C. Taltabull. En el llibret publicat pels administradors de la festa, ?el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, quedà anotada aquesta ressenya: «L'excel·lència i perfecta interpretació, fruit de molts anys d'estudi i treball, va fer vibrar la Seu i els qui escoltàvem».

L'any 1954, segons mossèn Feliciano Moya, es va encarregar un orgue nou (el que hi havia el van cremar per la Guerra Civil) a la casa Órganos de Ntra. Sra. de Montserrat, de Collbató, de l'orguener italià Silvio Puggina Felisati, però es va acabar comprant l'orgue que ell havia construït, l'any 1922, per al monestir de Montserrat. El taller de Collbató, constituït juntament amb Joan Rogent per promoure la fabricació d'orgues, l'any 1963 passà al mestre orguener Gabriel Blancafort, i actualment al seu fill Albert, sent els constructors de gran quantitat d'orgues escampats arreu. L'arribada de l'orgue actual fou celebrada amb un concert de l'organista caputxí pare Robert de la Riba, conjuntament amb l'Orfeó Manresà, dirigit pel mestre Agustí Coll (el 18 de gener del 1959).

Sabem que, almenys des del segle XV, hi havia un orgue per acompanyar les celebracions litúrgiques, i va ser mossèn Miquel Aymerich del Bosch (1562-1585) el primer d'ostentar el càrrec remunerat d'organista. D'altra banda, l'historiador Joaquim Sarret i Arbós en el llibre Història Religiosa de Manresa (1924), referida a l'any 1489, en concreta la seva situació, i en el manuscrit Organistas de la Seu de Manresa anota un acord del llibre del Consell de la Ciutat del 12 de juliol del 1506, que diu: «Els honorables Consellers i Consell general, congregats en el lloc acostumat, resolgueren fer construir un Orgue a l'església de la Seu el qual fou col·locat sobre el portal del nord entre els altars de Tots Sants i Sant Nicolau» (manuscrit transcrit íntegrament a Anuario Musical, n. 60, 2005, p. 217-238). L'historiador Francesc X. Altés i Aguiló també fa esment dels orgues en els segles XV-XVIII, en un article publicat a Dovella (2014).

Durant la guerra del Francès cremaren l'orgue i se'n disposà d'un de nou, però també, després d'uns anys, l'organista Ramon Petzí (1768-1816) va haver de reclamar-ne una restauració. Va presentar un memorial al Capítol de Canonges (23 de maig del 1777) descrivint les deficiències de l'orgue concretant que estava en «un infeliç estat», que només distreia i trastornava les funcions religioses, i demanava que s'arrangés com més aviat millor o, com a mal menor, deixar de tocar-lo, al mateix temps que indicava el que s'hi havia de fer perquè tornés a lluir una altra vegada.

Avui en dia, podem concloure que l'orgue actual, malgrat les restauracions del 1970 i del 1988, ha quedat obsolet, i per això s'ha endegat una campanya de mecenatge per a la seva completa restauració, que ha de permetre acompanyar i donar el lluïment a les celebracions litúrgiques, i novament fer possible els concerts. La Seu amb el seu orgue és una part molt important de la cultura de la nostra ciutat que hem de salvaguardar.