Miquel Coll Trulls (Manresa, 1978) ha creat la música per a pel·lícules de ficció com El pacto, dirigida pel manresà David Victori, però tenia pendent signar la banda sonora d'un llargmetratge documental professional. «Ja havia fet un parell de cosetes, però de tipus independent; i el cas és que el documental sempre m'ha agradat molt, perquè pots connectar amb la història». S'ha tret l'espineta amb La Gemma té un pla, d'Arantza Diez, que s'estrena avui al programa Sense ficció de TV3 (22.05 h).

Coll exposa que quan va veure el treball per primer cop «em vaig emocionar i encara ara, quan el torno a veure, em continuo emocionant». Per què? Què explica La Gemma té un pla? «La Gemma és una dona de Castellterçol, que podria ser una tieta meva, és una persona molt propera, molt senzilla i crec que tots hi podem connectar. I decideix transportar refugiats dels camps de Grècia a través dels Balcans. L'Arantza va pujar en un cotxe amb ella i ha viscut la seva aventura durant tres anys. És una experiència intensa d'ajudar, amb alguns èxits i alguns perills dels grossos. Hi ha moments molt emocionants... Et posa al davant el que tots sabem, però alguns no volen saber, que hi ha gent que ho passa molt més malament que nosaltres i que si es foten en merders per emigrar és perquè la seva vida és insuportable».

El compositor exposa que «el pes de la música» que ha creat per al documental és «atmosfèrica, de tensió, pràcticament de thriller, t'atrapa bastant», però que també hi ha tres o quatre peces, «que van sortint en moments recurrents, per connectar viatges o emocions». Per enregistrar les composicions ha treballat «amb gent propera molt bona»: el bateria Xevi Matamala, el trombonista Albert Moreno, el guitarrista Pepo López i el també guitarrista Santi Careta (aquest per al tema final).

Coll començarà aviat la banda sonora d'un altre documental, sobre Montserrat. I acaba de crear dos temes per a la superproducció europea Entre la vie et la mort, de Giordano Gederlini (Los Miserables, 2019).