La primera obra d’art íntegrament digital, un arxiu JPG creat per l’artista Beeple, s’ha venut aquest dijous a la casa de subhastes Christie’s per un rècord inèdit de gairebé 70 milions de dòlars (58,5 milions d’euros), consolidant així els NFT (Non-Fungible Token o token criptogràfic) com una nova forma d’art original i exclusivament binària.
‘Everydays: The first 5000 days’, un ‘collage’ de creacions digitals diàries de Beeple des dels seus començaments, ha batut tots els rècords i situa el seu creador, fins fa poc només conegut en fòrums de criptoart i entre els aficionats de la contracultura d’internet, entre els artistes vius més cotitzats, a l’altura de figures com David Hockney i Jeff Koons.
Mike Winkelmann, el nom real de Beeple, ha celebrat en una festa de ‘Clubhouse’, una xarxa social per a trobades virtuals en format àudio, «un dia històric», que suposa la consolidació dels NFT com el marc tecnològic que ha donat vida a un nou mercat d’art exclusivament digital.
Un nou dia en la història de l’art
La reacció de Beeple, que en lloc de tela i pintures utilitza el ‘software’ Cinema 4D i que fa cinc mesos no tenia ni idea de què era un NFT, va ser un sonor i expeditiu ‘holy fuck’ (¡hòstia!) a Twitter.
Els NFT es valen de la tecnologia de ‘blockchain’, la mateixa que sosté les criptomonedes, per crear un registre inalterable d’un contingut digital únic i original i que no pot ser copiat sense perdre la seva firma criptogràfica d’autenticitat, a la qual tothom té accés a internet i que permet verificar la procedència d’aquest contingut.
Aquesta tecnologia, que marca un punt d’inflexió en la història de l’art i al món de la inversió en actius escassos i demandats per col·leccionistes del digital, va néixer el 2017 de Dapper Labs amb els seus CryptoKitties, un joc de gatets de col·lecció que va revolucionar el món del ‘blockchain’.
Des d’aleshores, el seu ús s’ha estès fins a arribar al videoart, l’art digital o terrenys com el dels esports, amb l’NBA com a pionera en la venda de vídeos NFT de cistelles (un esmaixada de LeBron James es va vendre recentment per més de 200.000 dòlars/167.000 euros).
L’inversor espanyol Pablo Rodríguez Fraile, un dels col·leccionistes d’art més grans NFT i que fins avui ostentava el rècord de venda d’una obra de Beeple (un vídeo de 10 segons) per 6,6 milions (5,5 milions d’euros), explica a Efe que el rècord de Christie’s «és la clara validació d’aquest moviment; un catalitzador que reflecteix que l’art digital és tant o més important que l’art ‘tradicional’. I per moltes raons, la comunitat té més afecció i proximitat a aquestes obres. És el principi d’una transformació».
«Un dels forts dels NFT és que posa fi al problema històric de l’art tradicional amb la procedència, una cosa altament imperfecta i amb biaixos. Aquesta tecnologia acaba amb el problema de la falsificació o el mal a l’art. És a més un tipus d’art amb el qual la gent cada vegada està més a gust. És una cosa que és aquí per quedar-se», opina en una entrevista amb Efe l’emprenedor i consultor tecnològic Athan Slotkin.
Actiu digital
«La digitalització ha trencat totes les fronteres i el ‘blockchain’ és una evolució més. Hi ha clarament un component d’inversió amb la creació d’aquests nous actius, però també altament emocional, de gent que el compra perquè de veritat ho considera una obra tan valuosa com una tela», assenyala Carlos Domingo, expert en criptomonedes i digitalització i conseller delegat de l’empresa Securitize.
«En el cas de ‘blockchain’ estem en un moment molt interessant, perquè està madurant molt, però s’han vist les seves carències, com els problemes amb el cost de les transaccions. Potser, en el futur tinguem plataformes de ‘blockchain’ per a NFT i altres per a aplicacions financeres», afegeix Domingo.
Plataformes com Nifty Gateways, Opensea i Foundation s’han convertit en molt poc temps en els grans mercats de l’art digital i els custodis d’un negoci multimilionari, que no ha parat de créixer en els últims mesos.
La febre pels NFT s’ha servit de la renovada presència digital del planeta durant la pandèmia i de comunitats d’amants de contingut artístic o simplement de mems, en l’univers cada vegada més complet d’internet.
Segons l’opinió de Slotkin, «el fet que passem més temps a casa i a internet ha servit d’accelerador d’aquest tipus d’art, però hauríem arribat a aquest moment igualment».
La revolució de ‘blockchain’, que ha portat a qüestionar la mateixa lògica diners fíat o de valor acordat per una societat al voltant d’un tros de paper, ara toca els fonaments del mateix valor de l’art o el que el filòsof Walter Benjamin anomenava l’‘aura’ quan el 1935 es qüestionava el valor d’una obra en l’era de la reproducció mecànica.
