El cinema d'invasions domèstiques constitueix un veritable subgènere que bascula entre el thriller i el terror. El primer Funny Games (rodat el 1997 pel genial Michael Haneke) s'erigeix en un dels títols cabdals d'aquest tipus de cinema, configurat per peces que copsen les esfereïdores conseqüències d'una amenaça externa en un entorn familiar, que en els últims anys ens ha proporcionat un bon grapat de films atractius (La visita, No respires, Nosotros?).

La britànica The Owners, projectada en la darrera edició del festival de Sitges, es mou en el mateix terreny però està lluny, creativament, de les cintes esmentades. L'opera prima de Julius Berg trasllada a la pantalla gran la novel·la gràfica Une nuit de pleinelune, una creació del 2011 del belga Hermann. El seu escenari és una petita comunitat de l'Anglaterra rural. Nathan i Terry, dos joves maldestres, ordeixen un pla per aconseguir els diners necessaris per marxar del poble: obrir la caixa forta d'un vell metge, el Dr. Huggins, que viu en un casalot.

Però, finalment, tot es complicarà i els aprenents de lladre hauran d'enfrontar-se a uns ancians gens inofensius, tot invertint-se els papers entre les víctimes i els botxins. El director anglès ha executat una peça de suspens, tan modesta com moderadament efectiva, que trepitja un territori massa farcit de llocs comuns. El guió introdueix tímidament un ingredients socials (els assaltants pertanyen a la classe més humil, mentre que els propietaris encarnen l'elit) i sarcàstics (un humor negre que evoca la magistral El quinteto de la muerte, signada el 1955 pel gran Alexander Mackendrick), però, malgrat algun gir inesperat de la trama, The Owners es salva per una acurada tensió narrativa i per la impagable caracterització de la Rita Tushingham , una de les muses del cinema britànic trencador dels anys seixanta.