Els germans Coen van filmar Fargo fa 25 anys. Un fals realisme que va atrapar tant cinèfils com el gran públic. Gairebé dos segles abans, Johann Wolfgang von Goe-the (Frankfurt, 1749-Weimar, 1832) va publicar Poesía y verdad (1811-1830; Alba Clásica Maior núm., III; Alba Minus, número 61), una autobiografia que va trigar vint anys a completar, que ha quedat com un testament imprescindible sobre un dels moments més brillants de la cultura centreeuropea. En l'última part inclou el concepte del demònic i el caos, per ingressar en els abismes del romanticisme. A Ethan i Joel Coen els han comparat com els Homers de la postmodernitat, i, sense entrar en l'exageració, s'han saltat Goethe, un referent del classicisme alemany que dona pas a aquest romanticisme que assenyalarà el camí de la modernitat.

Antología poética (Alba Poesía, núm. 11) de Goethe, amb traducció de Xandru Fernández, resulta definitiva per apropar-se al precursor del cinema dels Coen i de tants altres mainstream de la cultura contemporània. Fernández, en la seva doble faceta d'antòleg i intèrpret, avisa en la «Introducció» que el seu treball ofereix una imatge de la poesia de Goethe en la qual es reconeix el poeta que va ser, el que és i el que pot arribar a ser per a un lector ni coetani ni erudit.

«Si quieres en su pureza disfrutar las delicias del amor, / aleja de tu corazón la insolencia y la severidad. / La primera quiere ahuyentar a Cupido y la segunda apresarlo. / Contraponiéndose a ambas sonríe travieso dios». El número 83 d'Epigramas venecianos, escrits el 1790 a la ciutat de l'amor després del seu segon viatge a Itàlia, manté una actualitat incontestable, ja que el poeta es troba amb una Venècia bruta i asfixiant que resulta un parany per als turistes.

Fernández divideix l'Antología poética de Goethe en cinc apartats. «Baladas, canciones y otros poemas» és el primer, on es recull la cèlebre Mignon, que va estimular la creativitat de nombrosos compositors de la seva època. Goethe posa en boca de la nena Mignon - «Kennst du das Land, wo die Zitronen blühn?? (Coneixes el país on floreixen els llimoners?)»-, un poema que apareix en la seva novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister i que resulta una de les narracions poètiques més emocionants de la literatura. Mignon, una jove italiana d'aspecte androgin, és raptada per uns vagabunds i portada a Alemanya, on serà obligada a cantar i ballar en una companyia ambulant de varietats. Des de la solitud i la malenconia, Mignon enyora el seu país i canta la fantasia dels seus paisatges. Un poema al qual van posar música Beethoven, Schubert i Schuman, entre altres.

Les «Elegías romanas» formen la segona part - «Qué felices fuimos en aquellos tiempos; volvemos ahora a serlo gracias a vosotros». Els referits «Epigramas venecianos» és la tercera part de l'antologia, que dona pas a «Diván de Oriente y Occidente», dotze llibres publicats entre el 1819 i el 1827 inspirats en la poesia persa com Fenómeno, quan camí de Frankfurt veu un arc Sant Martí de color blanc, sense franges de colors, i ho interpreta com un presagi de rejoveniment.

Les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister tanquen el llibre, on el poeta transita cap a l'autorealització. Versos inspirats en la seva segona novel·la, que va impactar de forma definitiva en la cultura europea, on Goethe posa l'heroi epònim a la sortida d'escapament de la seva decadent vida de negociant burgès.

L'òpera Mignon, d'Ambroise Thomas, està basada en els Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, així com la pel·lícula The Wrong Move del realitzador Wim Wenders és una adaptació lliure del seu relat. Els últims versos de l'Antología poética d'Alba («Sin pesares ni esfuerzos yo he vivido / pero un dolor profundo siento aún. / Con pesar envejezco antes de tiempo; / hazme otra vez ser joven para siempre»), posen en evidència la frescor de la poesia de Goethe, molt abans del cinema i de les sèries.