Si us apassiona el cinema de misteri no us podeu perdre sota cap concepte Solo las bestias, un thriller absolutament rodó i una modèlica adaptació d'una de les novel·les negres més elogiades dels últims temps, escrita per Colin Niel i publicada el 2017. El pròleg ens transporta fins al brogit d'Abidjan, la capital de Costa d'Ivori, però aviat viatjarem fins a la tranquil·litat rural de les Causses, una zona muntanyosa de França. Dos indrets radicalment diferents que esdevindran els escenaris d'un suspens farcit de nombroses trames (i veus). La misteriosa desaparició d'Évelyne, una dona adinerada que té una segona residència en un poblet rural, desencadena una intriga absorbent i poderosa que entrellaça diferents personatges, relats i continents amb una brillantor tan subtil com fascinant. Dominik Moll recupera el gènere que conreà en l'esplèndid títol que el consagrà internacionalment fa dues dècades (Harry, un amigo que os quiere bien), però en aquesta ocasió la seva mirada punyent està desproveïda d'humor negre. El desig de la il·lusió, o la il·lusió del desig : els personatges de Solo las bestias ( el taciturn Joseph, l'apassionada Marion, el frustrat Michel) estan atrapats en aquest dilema, i el realitzador se serveix perfectament d'un material dramàtic de volada per indagar en els laberints interns més pertorbadors de l'ésser humà i enriquir la seva trama (descabdellada amb la precisió mil·limètrica del millor rellotge suís) amb unes reflexions dolorosament clarividents sobre el destí i els miratges que desesperadament intentem bastir sobre ell. Un guru africà afirma en un moment del film que hem de reconèixer el poder de l'atzar, però el mosaic brutal i admirable de Moll ens adverteix, finalment, que potser tots estem connectats (i predestinats) per unes forces sinistres.
