Des de la seva estrena l'any 2004 dins el projecte T6 a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, la trajectòria d'El mètode Gronhölm de Jordi Galceran ha estat llarga i ascendent. Representada a diversos escenaris internacionals, amb dues adaptacions, una al cinema i l'altra a la televisió, i diverses traduccions, la peça, més de setze anys després, es manté incombustible i de rabiosa actualitat. El seu retorn a l'escena catalana va passar dissabte per l'escenari de la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa, on va omplir les dues sessions programades amb la capacitat permesa per la covid.

I és que la història és actual: processos de selecció laboral quan la cerca del professional es redueix a un encaix arquetípic que faci el candidat més adaptable al perfil de l'empresa. Interpretada per Enric Cambray, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins i David Verdaguer, El mètode Gronhölm mostra el particular procés de selecció de quatre candidats per ocupar un alt càrrec d'una empresa. El procés no és gens convencional i malgrat mostri certa aparença de buscar competències professionals, s'acaba mostrant com un procés que aprofundeix en la part més personal i íntima dels candidats per assegurar-se que els seus atributs no esdevinguin febleses que puguin ser un impediment per desenvolupar amb correcció la seva feina.

El mètode Gronhölm es mostra de nou com un relat escènic de precisió: no hi ha res a l'atzar i el més mínim detall o informació té una evident funció dins la història dels quatre personatges. Són quatre perfils molt ben definits i poden semblar en aparença prototips, però aviat s'abandona la idea per les constants giragonses de la història. I els nous quatre intèrprets de l'actual versió són un equip d'intèrprets capdavanter. El mètode Gronhölm no pot rendir-se a l'evidència i per més que s'hi rendís, ningú esperaria l'inesperat i brutal gir de la història. I de tot això n'és responsable l'actriu i els actors del muntatge amb unes riques i, alhora, sòbries interpretacions que ajuden a fer evolucionar els seus personatges amb les situacions que es desenvolupen sobre l'escenari. Darrera d'aquest aire de comèdia, que l'és, se n'amaga un altre de denúncia, sobretot latent en els darrers minuts de la peça. Ja se sap que en el món laboral les coses són sempre molt complicades però qui diria que tan rebuscades com es mostra a El mètode Gronhölm.