Al Bonifaci li deien quatrulls, per les ulleres cul de got. Era un nen escardalenc, esporuguit, vestit amb roba aprofitada, que caminava encongit, com si volgués passar desapercebut. Els seus companys de classe al col·legi La Salle del carrer dels Esquilets el maltractaven sense pietat. Ell era com una institució en el paper de víctima i ningú no hi posava remei. Els malentranyats condeixebles li ventaven un calbot quan passaven pel costat o li feien la traveta baixant a l'esbarjo. Al pati hi havia tota una renglera de lavabos, uns amb mitja porta i els altres amb porta completa, aquests darrers per anar de ventre de gust. Un dia, en Bonifaci s'hi va encofornar per descarregar els budells i un parell de galifardeus van obrir i el van empènyer per fer-lo caure enmig de la quisca. Ell es va aixecar i va dir al germà Prefecte que havia relliscat tot sol. Va ser la riota de tothom quan va desfilar brut i pestilent fins a la infermeria.
Com que hi guipava malament i era de constitució trencadissa, no jugava amb els altres a futbol, arrossegant una pilota farcida de draps amunt i avall de la pista de ciment. Romania sol en un racó, quasi sempre acompanyat del caracul, un lleig de campionat, que també gaudia de les ires socials. El pare del Bonifaci feia de porter a l'Olimpia i, per això, el nano podia colar-s'hi de franc sempre que volia. Per passar l'estona de lleure, el xicotet explicava pel·lícules al seu amic, que se l'escoltava bocabadat, esgaripant d'emoció moltes vegades. El petit rebombori va cridar l'atenció d'uns quants que s'havien cansat de perseguir bimba i s'hi van apropar fins a formar una colla al voltant. En Bonifaci explicava: «€van arribar a una illa que no estava en cap mapa i que estava coberta de boira negra. A l'illa hi havia una tribu de guerrers caníbals, que se'ls volien cruspir, però els bons tenien pistoles i fusells, i quan van començar a disparar i els caníbals van veure que sis o set d'ells queien morts com per llamps del cel, es van espantar i els van deixar tornar al vaixell en pau. Però a la nit, van anar uns quants al vaixell sense fer soroll i van segrestar la noia rossa, que era la xicota del prota. Quan ho van veure, els bons es van cabrejar i van tornar a l'illa€I sabeu què? Van trobar la noia lligada a un pal per oferir-la en sacrifici a un goril·la enorme, enorme com una casa de pisos€»
Tothom volia saber com continuava l'aventura. En Bonifaci va acabar el relat just quan l'expedició s'interna en les selves de l'illa Calavera a la recerca de Kong, tot prometent que demà seguiria amb el segon i més emocionant capítol. Des d'aquell dia, al racó del pati, en Bonifaci va narrar les aventures del capità Ahab i la balena Moby Dick, la història de Lancelot i els cavallers del rei Artur, el safari que va dur Allan Quatermain fins a les mines del rei Salomó i l'arribada de Klaatu i el seu robot Gort per donar un ultimàtum a la Terra.
L'Alcalde, el líder dels de quart, un bordegàs alt com un sant Pau, encantat amb les sessions de cinema de cada matí al pati, va agafar, sota la seva protecció, el Bonifaci, i ja ningú gosava aixecar la mà contra ell. El Bonifaci li agraïa ajudant-lo amb els treballs de redacció. Fins i tot van anar junts a l'Olimpia, però l'Alcalde va haver de pagar entrada, perquè era massa crescut.
