Cineclub Manresa estrena avui Hasél, condemnar el missatger, un documental que indaga en el pensament i la vida del raper Pablo Hasél, engarjolat recentment per enaltiment del terrorisme. El seu cas va desfermar fa poc una onada de protestes en ciutats com Barcelona i la seva Lleida natal i reaccions dins i fora de Catalunya denunciant la regressió democràtica de l'estat espanyol i la falta de garanties per a la llibertat d'expressió. Fa tres anys, el manresà Joan I. Garcia Codina i Julia Vargas Weise van fer dues entrevistes al músic i activista que són la base del llargmetratge.

«Amb la Julia, després de Carga sellada, la pel·lícula que ella va dirigir i que va ser candidata boliviana als Oscar, tot i que no finalment no va ser nominada, vam tenir ganes de tractar el tema de la llibertat d'expressió perquè hi havia hagut el cas dels titellaires detinguts, el tema del Valtonyc, del mateix Hasél...», apunta Garcia Codina, que des de fa un temps està habilitant un estudi a la capital bagenca que, amb el nom 7Set vol donar suport a iniciatives de producció audiovisual. «Vam gravar Hasél en dues ocasions, entre altres llocs a l'exterior de la presó de Lleida, perquè expliqués el que li ha passat en els últims deu anys de calvari», recorda el manresà: «I hem fet una mescla entre aquest material i el que va sortir a la premsa i la televisió».

En aquella època, apunta el realitzador, van passar fets com la repressió de l'1 d'octubre i la persecució de diversos artistes, un tema sobre el qual «estic bastant conscienciat». En les converses amb el raper, Garcia Codina es va adonar que «Hasél no volia fugir, volia arribar fins a les últimes conseqüències per tal que es vegi quina classe d'estat tenim. I això, sense menystenir els qui han decidit exiliar-se, perquè també pateixen. En Hasél està posant l'estat espanyol contra les cordes».

El manresà remarca també que «Hasél és una persona molt coherent, cosa que no podem dir de polítics que van anar a judici i ´donde dije digo, digo Diego'».

El documental no recull el tram final de la vida en llibertat de Hasél i el seu empresonament. «Tot això seria una altra pel·lícula», apunta el director, «en la que es veu com el jovent s'enfronta a un estat arcaic que es defensa a bastonades i treient ulls. Hasél és tota aquesta generació nova, que critica el pensament oficial de l'esquerra. El 15-M semblava que anàvem a conquerir el Palau d'Hivern i al final va sortir Podemos».

Al seu parer, «el moviment actual de gent que defensa Hasél és gent jove que està emprenyada per l'1 d'octubre, per la falta de sortides, amb el 40 % d'atur i la impossibilitat de trobar habitatge... Tot això és el discurs de Hasél». Per aquest motiu, «crec que té un futur; s'expressa a través del rap, però és un home polític que defensa la causa de la necessitat de repartir el bé comú, perquè sinó la societat és un campi que pugui».

Un dels missatges que vol transmetre el documental és la necessitat d'anar més enllà del que s'ha dit fins ara de Hasél i «informar-se» per saber què hi ha de cert en l'agressió a un periodista per la qual també se'l va jutjar o qui és el testimoni policial que va testificar contra Hasel en un judici per una suposada amenaça a un guàrdia urbà de Lleida.

Joan I. Garcia Codina recorda que «Hasél va estar dos anys amb les maletes preparades per entrar a la presó». Des de la filmació de les entrevistes fins que el van detenir, es van escriure en diverses ocasions, però encara no ha tingut l'ocasió d'anar-lo a veure des que està entre reixes. «És un símbol i hi ha molta gent que el vol anar a visitar», explica el manresà, que té ganes de fer voltar el documental després de l'estrena d'aquest diumenge. Un cop estrenat, arribarà el moment d'enviar-lo a festivals, plataformes i televisions per divulgar-lo.