La mezzosoprano bagenca Mireia Pintó puja avui de nou a un escenari per prendre part en una producció operística. Fins al 14 d'abril, la cantant intepretarà onze vegades el rol d'Emília en l'Otello de Verdi que dirigeix Gustavo Dudamel al Liceu de Barcelona, amb un repartiment de luxe que inclou figures de talla internacional com Gregoy Kunde, Krassimira Stoyanova i Carlos Álvarez. «Durant la pandèmia he pogut fer concerts, però aquesta és la primera òpera que faig des d'abans del confinament», apunta.

«En el darrer any, hi ha hagut diverses cancel·lacions de muntatges en els quals havia de participar, entre les quals l'òpera Eugene Onegin, de Txaikovski, prevista per al novembre i reprogramada per al 2023», explica Pintó, que no ha perdut el contacte amb el públic gràcies als bolos que ha pogut realitzar del concert Amb veu de dona on comparteix escena amb l'actriu Sílvia Bel i el pianista Vladislav Bronevetzky. «És un espectacle de petit format i per això és més fàcil de contractar o de reubicar en el calendari», indica.

Els assajos d'Otello es van iniciar l'1 de març amb una PCR «i a la sala d'assaig, amb el piano, portàvem la mascareta tota l'estona», recorda Pintó. «Fins que no vam entrar a l'escenari del Liceu amb l'orquestra, dijous de la setmana passada, no ens la vam treure per actuar, però la resta del temps la portem posada», explica, afegint que «cada dilluns ens toca fer un test d'antígens». Menys sort tenen els membres del cor, que canten tota l'estona amb la molesta peça incorporada, si bé duen un model «específic» que «permet una millor respiració».

La manresana reconeix que «és una sensació molt particular la d'anar posant i traient la mascareta, la veu sona bastant opaca». I fora del teatre, «tots som conscients del que ens hi juguem, per això fem una vida monacal» per evitar contactes socials que puguin transmetre el virus. Malgrat tot, «ser al Liceu sempre fa il·lusió, jugues a casa, et retrobes amb artistes fantàstics que són bons amics i la cirereta la posa en Dudamel, una persona d'alt voltatge musical i d'un tracte molt respectuós i agradable».

Un personatge de caràcter

Després d'un parell de representacions d'Il trovatore en versió concert a principis d'octubre, el prestigiós director veneçolà, titular de la Simfònica de Los Angeles, torna al Liceu per dirigir la seva primera òpera escenificada a l'Estat espanyol. I ho fa amb un Otello que posa el focus en la figura de Desdèmona.

«L'òpera de Verdi està basada en la tragèdia de Shakespeare, on es posa en evidència un tema tan actual, malauradament, com la misogínia i el maltractament», comenta Pintó: «És un món d'homes on hi ha dues dones, la Desdèmona i l'Emília, esposes de l'Otel·lo i el Iago, respectivament, que esdevenen còmplices com a dones maltractades que són».

Pintó ha encarnat Emília diverses vegades, però en aquesta ocasió amb un matís respecte del llibret original: «Ella és una dona maltractada que també se subleva i planta cara al seu home». La cantant reconeix que té apreci a aquest paper perquè «teatralment dona joc, és intens, i com a cantant m'és molt còmode».