Feia gairebé un any que Ramon Mirabet hauria d'haver actuat a la Sala Gran del Kursaal, però, a causa de la pandèmia, fins divendres no va poder ser. Hi havia moltes ganes. El públic no només havia esgotat les entrades, sinó que tan bon punt el músic i la seva banda van aparèixer a l'escenari es va crear una explosió d'energia i una connexió que es mantindria al llarg de l'hora i mitja de concert.

Les primeres files eren ocupades pels incondicionals que el segueixen arreu. N'hi havia que era el primer cop que el veien en directe. Persones de diferents generacions però totes amb moltes ganes de passar-s'ho bé. Perquè els directes de Ramon Mirabet es caracteritzen per generar bones vibracions.

I encara que divendres el públic havia de ballar des de les seves localitats, això no va impedir que s'aixequessin de les butaques per canalitzar les ganes de cantar i recuperar un cúmul d'emocions que feia tant de temps que no podien viure en directe. Ramon Mirabet ha actuat en nombroses ocasions a la capital del Bages i va dir trobar-s'hi com a casa, «portem Manresa ben endins». L'emoció es palpava a l'ambient, «des de fora es veu molt fàcil, però estant a Sitges, sortir de casa per anar a fer un concert i que estigui ple, que la gent et vingui a veure és una sensació increïble».

Sota el títol Begin again, que dona nom al seu darrer treball publicat el 2019, Mirabet va oferir un concert en el qual no només va interpretar temes propis, tot i que, curiosament, no n'hi va incloure cap de l'últim disc. Va donar el tret de sortida amb un enèrgic Shake it just like that. Acompanyat a l'escenari d'Òscar Ferret (piano), Jordi Mestres (baix i contrabaix), Josep Tutusaus (trombó), Jordi Bastida (guitarra) i Marc Llorià (bateria) seguirien amb Bring it on home to me i For the lady. «Hem començat amb molta tralla, no?».

De la intensitat frenètica a l'intimisme, de les revolucions accelerades a les emocions a flor de pell. Moment de girar la mirada a l'origen de tot. «Des del principi d'aquesta aventura i fins que tinguem 80 o 90 anys la seguirem tocant», era el torn de la incombustible Happy days. No van poder cantar Wake up entre el públic com els hauria agradat, però sí que ho va fer des de primera línia de l'escenari. Versió de That's all amb tots els músics al voltant del piano, que contrastava amb l'explosiva Liberation amb la qual deien adeu.

Canvi de registre per encetar els bisos. Mirabet sol a l'escenari i traca final amb tota la banda per acomiadar-se amb Home is where the heart is i Those little things.