Una terrible catàstrofe. El Cardener desbordat». Així titulava El Pla de Bages (14-10-1907) el terrible temporal del 12 d'octubre. Per pal·liar els efectes, el Consell directiu de l'Orfeó Manresà va acordar oferir a l'Ajuntament un concert extraordinari a benefici de les víctimes de les inundacions. Acceptaren i també hi col·laboraren la Junta Municipal d'Auxilis, Comissió de les Societats Obreres, Lliga Regional, Associació Obrera Catalanista, Casino de Manresa, Centre Excursionista Comarca de Bages, Foment de la Sardana i el Centre Nacionalista Republicà.

El concert benèfic va tenir lloc el 24-11 al teatre Conservatori, i uns dies després El Pla de Bages (28-11) informava de la recaptació (905,25 pessetes)? amb la indicació dels imports pagats.

El concert fou un èxit, i hi va actuar també el Cor de Sant Josep i les «distingides senyoretes» Julia Bello, Pilar Azopardo, Pauleta Forn, Mercè Miret Prunés i Narcisa Masvidal (El Pla de Bages i La Veu de Catalunya, 23-11). El programa fou: el Cor de Sant Josep amb La primavera, de Serra, i Los pescadors, de Clavé; i les tres seccions de l'Orfeó Manresà interpretaren Muntanyes regalades, versió de Sancho Marraco; Cançó de Nadal, de Romeu, i ¡Oh Pàtria, de Manuel Jovés, que era el director de l'orfeó.

Varen seguir dues obres a càrrec de Mercè Miret: Romanza, de M. Jovés, i ¡Parla!, vals d'Arditi; Pilar Azopardo amb Rosa marcida, de Candi, i Mefistòfele, de Boito, i Julia Bello, al violí, amb Concerto, de Beethoven; Polonesa, de Wieniwosly; Capricho vasco, de Sarasate, i regalà la Romanza op. 40, de Beethoven. A continuació, Pauleta Forn, al piano, interpretà la Sonata Pathética, de Beethoven, Capricho español, de Nogués i cantà la melodia ¡Mai més!, de Casadevall, que fou acompanyada al piano per Narcisa Masvidal; i acabà l'Orfeó Manresà amb Montanyes del Canigó, versió de Mas i Serracant, la «Marxa nupcial» de Lohengrin, de Wagner, i Fum, fum, fum, en versió de Pujol.

A més d'un acte de solidaritat, va ser un acte social, explicat abastament pel Diario de Avisos i El Pla de Bages, que l'endemà destacava: «Bellíssima festa, quin record perdurarà en les pàgines de nostra història de beneficència i art». Se'n van fer ressò la revista Feminal (n. 10, 26-01-08), afegint a la ressenya una fotografia de Julia Bello, i la Revista Musical Catalana (n. 48, 1907), que acabava dient: «El mestre Director de l'Orfeó, senyor Jovés, acompanyà en el piano a les senyoretes Miret, Bello i Azopardo, fent-ho amb una pulcritud exquisida, que posà en evidència l'estudi que te fet dels mestres clàssics d'aquell instrument. També el professor senyor Duran acompanyà d'una manera digna del seu crèdit artístic la "Marxa nupcial", del Lohengrin (signava: B.P.) [el manresà Blai Padró]».

Les nombroses ressenyes van dedicar paraules d'elogi a les cantants altruistes i que demostraren grans qualitats. Segurament per aquesta coneixença, Manuel Jovés dedicà a «la genial artista Julia Bello», la seva sardana Toc d'alba. Malgrat la desgràcia i els danys de les inundacions, totes les ressenyes agraïren al «nombrosíssim públic que hi assistí, que enaltiren l'art musical a Manresa i contribuïren a una obra d'amor i generositat envers el pròxim».