Potser no figura a les antologies com un dels assassins en sèrie més populars de la segona meitat del segle XX, però Charles Sobhraj en va ser un. Amb l'ajuda de la seva dona, Marie-Andrée, Sobhraj va actuar al sud-est asiàtic durant els anys 70. El seu sistema era tan subtil com letal. Presentant-se a expert en gemmes, es dedicava a identificar viatgers joves que portessin grans sumes de diners; un cop guanyada la seva confiança, els ho robava tot i els feia desaparèixer. Fins que un funcionari d'ambaixada acaba destapant el bucle maligne de què viuen Marie-Andrée i Sobhraj. La serpiente reconstrueix minuciosament l'estil de vida de l'assassí: no és un thriller de grans girs i sublimacions del mal, sinó una estremidora radiografia de la construcció d'un engany que sempre acaba en tragèdia. En aquest sentit, un dels aspectes més interessants és el contrast entre l'estil de vida que porta el criminal amb la del funcionari que el persegueix. A la minisèrie també hi brilla la seva esplèndida reconstrucció d'època i un repartiment que encapçala Tahar Rahim (excel·lent com a The Mauritanian, amb què va ser nominat als Globus d'Or).
