La mítica El exorcista (1973) s'imposa com un dels grans referents del terror religiós, una tendència del cinema fantàstic que ha reviscolat els últims anys amb un bon grapat de títols (sobresurt el notable El exorcismo de Emily Rose).
Les forces satàniques (o similars) no descansen i tornen a aparèixer en aquest Ruega por nosotros, que passarà ràpidament a l'oblit. El film s'inspira en la novel·la Shrine, publicada el 1983 i escrita per James Herbert. La seva antiheroïna és l'Alice, una jove muda que viu en una petita comunitat de Nova Anglaterra, que després d'unes suposades visions de la Verge Maria es converteix en una persona dotada teòricament d'unes capacitats curatives. Un periodista en crisi (i sense escrúpols) investiga aquest misteriós fenomen que es complicarà extraordinàriament amb tot un seguit de morts enigmàtiques i esfereïdores. La primera part manté un cert interès perquè se centra en el retrat d'un home devastat (esplèndidament interpretat per Jefffey Dean Morgan) que té l'oportunitat de redimir-se. Però la capacitat suggeridora de Ruega por nosotros s'exhaureix massa aviat perquè la realització posa el pilot automàtic i introdueix mecànicament tots els estereotips de l'horror extranatural. El film reprodueix per enèsima vegada la mateixa iconografia vista en nombroses obres sobre el poder demoníac (no poden faltar, entre altres, les escultures que ploren), i un suspens rudimentari és incapaç de pertorbar-nos mínimament. Evan Spiliotopoulos (guionista de la nova versió de La Bella y la Bestia) ha signat una raquítica opera prima darrera la càmera, malgrat hagi estat apadrinat pel llegendari Sam Raimi, l'autor de la mítica Posesión infernal, que aquesta vegada ens ha tornat a decebre en la seva faceta de productor. Una menudesa tan elemental com prescindible.
