La fe mou muntanyes, encara que l'aigua que hi corri no sempre sigui del tot clara. Les novetats en còmics d'aquest mes observen les creences personals des de diferents òptiques, encara que no totes elles estiguin vinculades a les religions tal com
les entenem
Algunes vegades cal anar espai enllà, canviar de galàxia, si cal, per veure els problemes de casa. I això, precisament, és el que fan una monja galàctica i la tripulació d'una nau fallida en un dels còmics més exuberants del que portem d'any.
Fe, moral i comerç electrònic. Aquests tres elements, amb un pes diferent en la nostra vida actual però amb tants detractors com fervents devots, són l'eix d'Invisible Kingdom, una epopeia espacial que arriba a les nostres llibreries amb un primer volum titulat En el camino. Una primera entrega que deixa ben amunt les expectatives per a la seva continuació i que estableix, ja d'entrada, les claus d'aquesta saga de G. Willow Winston i Christian Ward.
Les primeres pàgines d'aquest còmic ens ubiquen en un univers ple de color dominat per dos grans pilars: una gran empresa de comerç a distància i un culte religiós, a priori enfrontats entre ells en un nou capítol de la lluita del món material contra l'espiritual. Aquesta lluita s'encarna aquí en les figures de la tripulació d'una nau de repartiment avariada i una jove novícia que descobreixen que no tot és tant senzill com sembla i que empresa i orde estan molt més connectats del que pregonen.
Amb una estètica fulgurant de gènere fantàstic, aquest còmic despulla els vicis i costums de la societat de consum amb una trama on, malgrat que no hi abundin les sorpreses i girs de guió, la crua veracitat i el seu contingut al·legòric s'imposen com un dels seus arguments principals.
Els negocis de Déu a la Terra
Les creences religioses i el negoci que comporten són també el tema central de Dios en persona de Marc-Antoine Mathieu. Un còmic, aquest, que parteix d'una premissa tant desconcertant com original: què passaria si Déu es presentés en la cua d'un tràmit burocràtic i es donés a conèixer en societat. Què faríem? Com reaccionaríem? Qui en trauria suc? La revelació d'aquest misteri dona pas a tot un xou mediàtic per decidir sobre l'autenticitat o no de l'autoproclamada deïtat i per aprofitar fins a l'última escletxa comercial de la visita, ja sigui en forma audiovisual, de parc temàtic o, com en aquest cas, d'unes vinyetes brillants plenes de reflexió i una fina ironia i que presenta un Déu molt més accessible que els homes encorbatats que l'envolten durant tota l'obra.
Adeu a l'asfalt
Crisi dels 40, paternitat i canvi de vida. Aquest és el camí que el 2016 va seguir l'il·lustrador barceloní Roger Ruppmann Tobella quan va canviar el seu pis al barri de Gràcia de la capital catalana per una casa al Montseny. Avui m'he comprat una destral és el dietari de les reflexions de l'autor durant els primers mesos de vida rural sobre temes com la seva condició de pare, la vida social i la consciència ecològica.
Sense un fil argumental únic, el còmic manté el somriure constant del lector amb un munt de reflexions on, les comparteixi o no, segur que més d'un s'hi veurà reflectit.
Un amor històric
Passa sovint que les històries més grans són, en realitat, les més petites i anònimes. Posant sobre paper la relació dels seus pares, el britànic Raymond Briggs aconsegueix condensar a Ethel y Ernest la història del segle XX a través dels ulls i vivències d'una parella de classe mitjana. El crac del 1929, les guerres mundials, la irrupció dels electrodomèstics en les llars treballadores, els governs Thatcher... Tot desfila per una trama plasmada amb un amor i una delicadesa tan sinceres que només es poden dedicar als progenitors. Una petita joia de lectura ràpida i una prova de foc per als lectors de llàgrima fàcil.
Reedició fosca
La darrera novetat arriba en forma de reedició. En aquest cas es tracta de La única voz de l'italià Tiziano Angri, un còmic fosc i salvatge sobre els traumes i les connexions entre dos adolescents, un dels quals afectat per una ultrasensibilitat auditiva terrible, que estan molt lluny de ser uns joves convencionals. Amb la capacitat de sorpresa com a arma, el llibre treu bon partit de la capacitat d'Angri per jugar amb la incomoditat de qui segueix la trama des de l'altra banda. Un còmic que, com el blanc i negre de les seves vinyetes, no admet matisos ni feines fetes a mitges.
