«Entre l'infern i la glòria», una novel·la que narra la vida i l'obra de Jacint Verdaguer, ha alçat l'escriptor Àlvar Valls vencedor del 21è Premi Joaquim Amat-Piniella. L'Espai Plana de l'Om de Manresa ha acollit aquest dimarts al vespre la lectura del veredicte d'un certamen que, convocat per Òmnium Bages-Moianès i l'Ajuntament de la capital del Bages, distingeix anualment una obra narrativa de temàtica social contemporània.

L'acte d'entrega del premi havia de tenir lloc al febrer, emmarcat dins de la Festa de la Llum. A causa de la situació sanitària, es va haver de posposar fins aquest dimarts i, com cada any, s'ha realitzat a l'auditori de la Plana de l'Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per la projecció d'un audiovisual realitzat per Oriol Segon que repassava, d'una manera molt personal, les tres obres finalistes a partir de la lectura d'un fragment de cadascuna per part dels propis autors. Les altres dues aspirants al guardó eren "Reis del món", de Sabastià Alzamora, i "Tots els camins", de Joan Francesc Mira.

El jurat, format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada i Anna Vilajosana ha decidit, per unanimitat, atorgar el premi a l'obra d'Àlvar Valls. L'escriptor, que actualment viu a Andorra, ha pogut ser present a Manresa per recollir el guardó i s'ha endut els 2.000 euros del premi i l'escultura del reconegut escultor manresà Ramon Oms.

Àlvar Valls, una carrera dedicada a la llengua

Àlvar Valls va néixer a Barcelona l'any 1947. Des del 1979 resideix a Andorra. Tot i la seva formació en el peritatge mercantil i l'economia, sempre s'ha dedicat a l'ensenyament de la llengua (el 1967 ja feia de professor de català en els cursos d'Òmnium) i la correcció de textos. Ha col·laborat en diferents mitjans escrits, com Tele-Estel, Serra d'Or, El Diari d'Andorra o El Temps. Ha traduït una setantena d'obres del francès, de l'italià, del castellà o de l'anglès. Ha publicat alguns llibres de poesia, com ara El carro de la brossa (Premi Amadeu Oller, 1968); assaig, com Al cap dels anys: militància, presó, exili (1970-1998); i dues novel·les: El dinovè protocol (2019) i Entre l'infern i la glòria, escrita despré s de quinze anys de documentar-se sobre la figura de mossèn Cinto.

«Entre l'infern i la glòria»

Es tracta d'una novel·la que narra la vida i l'obra d'un dels principals escriptors catalans de tots els temps, Jacint Verdaguer. L'autor hi retrata una vida que per al seu protagonista va ser un infern i alhora un doble procés d'ascensió a la glòria: la terrenal del poeta i la celestial a què aspirava el sacerdot.

Valls construeix, amb paciència i ambició, una trama que repassa la trajectòria vital, religiosa i literària de Verdaguer, a la vegada que recrea, paral·lelament i amb tota la precisió possible, els últims divuit dies en la vida del poeta, postrat al llit i envoltat d'amics i parents que conspiren per aconseguir quedar-se amb l'administració del seu llegat. Àlvar Valls completa una biografia molt ben documentada i extensa del protagonista i, alhora, capta i aprofundeix en la complexitat i les contradiccions del personatge, en les circumstàncies que el van portar a escriure joies com Canigó, Flors del Calvari o En defensa pròpia. Hi ha una trama plena d'intrigues, passió, interessos, traïcions... i també molta poesia. Hi ha un repàs biogràfic complet i molt ben documentat. Hi ha el retrat fidel i creïble d&rsq uo;una època. I hi ha un excel·lent treball de llenguatge. Entre l'infern i la glòria es pot llegir com una completa biografia novel·lada, però també com una novel·la històrica molt ben documentada, o com una novel·la de personatge amb una trama que no està exempta de tensió narrativa, i que pot interessar qualsevol lector.

El jurat del Premi Amat Piniella n'ha destacat l'ambició i la qualitat literàries, el treball de llenguatge i la monumental aportació al coneixement de la figura de Jacint Verdaguer.

Palmarès del premi Amat-Piniella

  • 2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.
  • 2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.
  • 2003: Desert
  • 2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.
  • 2005: Desert
  • 2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna
  • 2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna
  • 2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa
  • 2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa
  • 2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984
  • 2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries
  • 2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L'Albí
  • 2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino
  • 2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa
  • 2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa
  • 2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries
  • 2017: Martí Domínguez, La sega, Proa
  • 2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa
  • 2019: Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell que va matar Franco, Proa
  • 2020: Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem, Club Editor
  • 2021: Àlvar Valls, Entre l'infern i la glòria, 1984