Billie Holiday (1915-1959) s'erigeix en una de les grans dames del jazz i una de les veus mítiques del segle XX. Una trajectòria creativa apassionant que fou marcada per una biografia extremadament tempestuosa que aplega totes les fatalitats inimaginables: infantesa traumàtica, prostitució, drogues, problemes amb la llei... Una figura maltractada per la vida... i pel cinema. La llegendària Diana Ross va protagonitzar el 1972 El ocaso de una estrella, filmat pel mediocre Sidney J. furie, un biopic tan fluix com tremendista. I gairebé mig segle més tard, ens arriba un altra pel·lícula dedicada a la icònica cantant que també és un producte decebedor i escarransit.
Los Estados Unidos contra Billie Holiday es concentra essencialment en la dimensió més reivindicativa de Holiday, que es guanyà la ira dels sectors més retrògrads del seu país després de cantar la memorable Strange Fruit, un veritable himne contra la intolerància (denunciava els linxaments que patia el col·lectiu afroamericà). El film narra la persecució d'una divisió especial de la FBI contra la Billie, i la relació d'aquesta amb un dels seus agents. Lee Daniels (es consagrà fa dotze anys amb Precious, un dels grans bluffs del darrer cinema independent nord-americà) demostra novament que és un realitzador de molt poca volada, tan pretensiós com maldestre, i malmet miserablement una història extraordinàriament potent. Un material dramàtic (i testimonial) de primera es converteix en un fulletó desballestat que desgrana tots els clixés horripilants que pugui contenir una cinta biogràfica. Només es salva, com en la majoria de les produccions d'aquest subgènere, la vibrant i esquinçadora presència de l'actriu i cantant Andra Day. Una interpretació de primera (amb tots els requisits per guanyar l'Oscar) per a un projecte de segona.
