«Com diria La Trinca, no toco vores». Amb aquesta franquesa, l'escriptor Àlvar Valls, nascut a Barcelona el 1947 però resident a Andorra des del 1979, recollia ahir a l'Espai Plana de l'Om de Manresa -ple fins on permet la covid- el 21è premi Amat-Piniella. Ho feia per la monumental -literalment i qualitativa- Entre l'infern i la glòria (Edicions de 1984), una novel·la de mil pàgines que recrea els últims divuit dies de Jacint Verdaguer intercalant episodis biogràfics i escrita després de passar 15 anys recopilant material sobre la figura de mossèn Cinto.

«No tinc problemes per escriure mil pàgines en un cert temps però sí per parlar en públic», confessava un autor que es va guanyar un auditori per una emoció continguda quan va explicar que se sentia realment «agraït» i «honorat» per recollir un premi -el primer després de més de quaranta anys- que el fa entrar a la nòmina de guanyadors de l'Amat-Piniella; també, perquè aquest és un guardó «gratuït», és a dir, «els autors no s'han postul·lat; el premi els ha anat a buscar a ells»; i, finalment, per l'encaix entre Manresa i Andorra a través d'Amat-Piniella i Verdaguer. I ho va explicar. «Amat-Piniella va escriure K. L- Reich a Sant Julià de Lòria [el manresà va redactar la primera versió de la novel·la entre el setembre del 1945 i l'abril del 1946] i, ara fa dos anys, el 2019, es van fer unes jornades a Andorra organitzades per la Societat Verdaguer i, entre les activitats complementàries, es va posar una placa a la casa de Sant Julià de Lòria on havia viscut Amat-Piniella, per recordar-lo». Per retre-li tribut com, ahir, en els diferents parlaments, se li va tornar a fer.

Després d'un sonor «Crucifiquem-lo!», declamat per la seva dona Roser -tal com va fer en la presentació de les obres finalistes, el gener, on va llegir un aplaudit fragment de l'obra guardonada-, Àlvar Valls va reprendre el film per explicar que ella, la Roser, havia estat la primera persona que havia llegit el llibre; el segon, l'escriptor Jordi Coca, que li va dir, sense dubtes, que Entre l'infern i la glòria s'havia d'editar. I ho havia de fer «un editor valent». I el valent editor del segell Edicions de 1984, el manresà Josep Cots, ahir entre el públic, va entomar el repte. Valls li va enviar l'original el maig del 2019 i el setembre Cots li responia que editarien l'obra, si encara hi estava interessat, el 5 de març del 2020. I exactament aquell dia -en l'era prepandèmia-, la novel·la guanyadora de l'Amat-Piniella arribava a les llibreries i Àlvar Valls la presentava amb l'artífex, Jordi Coca.

L'escriptor andorrà no va voler oblidar, tampoc, una persona fonamental, Teresa Clota, qui «em va injectar el virus Verdaguer». Per la vida i l'obra. De fet, com ahir remarcava el flamant guanyador, «Verdaguer és un personatge de novel·la perfecte. Ja té la novel·la feta, l'única dificultat que s'ha de salvar és que la seva biografia i la seva bibliografia és enorme, és un personatge molt estudiat i, o inventes o, si et vols atenir als fets, ho has de treballar molt». Que és, precisament, el que Valls ha fet a Entre l'infern i la glòria, una obra que es pot llegir com una completa biografia novel·lada, una novel·la històrica, de personatge... El jurat li reconeixia, precisament, «l'ambició i qualitat literàries, el treball de llenguatge i la monumental aportació al coneixement de la figura de Verdaguer».

Valls va recollir de mans de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, el bust d'Amat-Piniella creat per l'escultor Ramon Oms -i una dotació econòmica de 2.000 euros-, en un acte on Aloy, Anna Vilajosana, presidenta d'Òmnium Bages-Moianès, i Anna Crespo, regidora de Cultura, no van oblidar l'empresonat Jordi Cuixart i van fer ressaltar la procedència geogràfica i la riquesa lingüística dels finalistes: Castelló (Joan F. Mira), Mallorca (Sebastià Alzamora) i l'Andorra del guanyador. Un triangle, ahir, ben rodó.

vetllada literària a manresa. 1 L'escriptor andorrà Àlvar Valls rep de l'alcalde Marc Aloy el bust que l'acredita com a 21è guanyador del premi Amat-Piniella 2 L'autor guardonat en un moment de l'original audiovisual d'Oriol Segon, que va obrir l'acte 3 El parlament de Valls, a l'escenari de la Plana F