Elena Jordi (Cercs, 1882-Barcelona, 1945) va ser una de les grans actrius de la història del Paral·lel de Barcelona i això, malgrat la llosa de l'oblit que li va caure al damunt després dels seus anys d'esplendor, li ha estat reconegut pel món teatral català arran de la publicació, el 1999, de la seva biografia a càrrec del berguedà Josep Cunill Canals: Elena Jordi. Una reina berguedana a la cort del Paral·lel. Ara, la reedició ampliada d'aquest treball, impulsada per l'Àmbit de Recerques del Berguedà, incideix també en la seva vessant cinematogràfica ja que, amb el temps, Jordi s'ha situat com la primera dona en dirigir una pel·lícula muda a l'estat espanyol. El 1918 va protagonitzar, dirigir i produir Thais.
En la primera edició del llibre, Cunill (Berga, 1957), que és professor de filosofia, ja va situar en el debat l'aportació cinematogràfica de l'artista berguedana, arran de la troballa en una revista que anunciava que estava rodant una pel·lícula sobre el personatge de dona fatal de Massenet. Però «la sorpresa és que el món del cinema té un altre recorregut» i, arran del descobriment que és la primera directora a l'estat, persones interessades en el moviment feminista han volgut saber més d'Elena Jordi. Per exemple, Barbara Zecchi, catedràtica i directora del Programa Interdepartamental de Film Studies, de la Universitat de Massachusetts Am-herst, que ha col·laborat en la revisió del llibre, que té una trentena més de pàgines que la primera edició i inclou unes 200 il·lustracions: fotografies, retalls de premsa i programes de mà.
Per Cunill, que també és autor del llibre Gran Teatro Español (1892-1935). Història del primer teatre del Paral·lel, el fet que la pel·lícula Thais estigui desapareguda, «mantindrà sempre viva la llegenda de la Jordi, de qui no en tenim informació directa de testimonis, de dietaris o de cartes». Perquè la vida de Montserrat Casals, que va triomfar amb el nom artístic d'Elena Jordi, donaria, segons Cunill, per a «una sèrie de Netflix ambientada a la Belle Époque. De fet, se la va estar mirant Isabel Coixet, perquè és una dona pionera, emprenedora en un món d'homes, de la qual sempre he destacat la seva intel·ligència».
Nascuda a Cercs, Montserrat Casals va deixar un marit a Berga per emigrar a la gran ciutat per obrir un estanc a la Boqueria i triomfar com a actriu de vodevil (no feia de vedet de music hall, com erròniament a vegades s'ha donat a entendre) sota els focus d'un Paral·lel en ebullició. Era coneguda de Ramon Vinyes, companya de Margarida Xirgu, amiga de Francesc Cambó i musa de bohemis i intel·lectuals. I va ser empresària: va impulsar la seva companyia al Gran Teatro Español, actual Sala Barts; i va construir un teatre amb el seu nom a Via Laietana, tot i que va haver de vendre l'edifici, perquè el projecte va coincidir amb la producció de Thais i la grip espanyola «i no podia assumir tots els costos», remarca l'estudiós.
La condició de primera directora cinematogràfica de l'estat d'Elena Jordi també ha fet que sigui l'objecte d'un documental, a càrrec de David Casals-Roma (Lleida, 1972), «en el qual hi hem col·laborat tots els queen sabem alguna cosa», apunta Cunill.
A Barcelona, ja la van reconèixer en una exposició del 2013 al CCCB sobre el Paral·lel, comissariada per Xavier Albertí i Eduard Molner; i en una altra del 2015 al Palau Robert sobre les actrius del segle XX. A més, li han dedicat una plaça a Diagonal Mar, al Poble Nou. També a la SGAE de Madrid la van incloure en un cicle dedicat a les dones Sinsombrero, al voltant dels poetes del 27. Per Cunill, queda pendent que Elena Jordi sigui més coneguda al Berguedà, «sobretot entre els més joves».
que no s'oblidi al berguedà
Josep Cunill, autor del llibre (al davant a l'esquerra), Rosa Serra, presidenta de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (a la dreta), i altres membres de l'entitat van presentar ahir, a la plaça de Sant Pere de Berga, la reedició ampliada de la biografia d'Elena Jordi. Un dels seus objectius és que qui va ser la reina del Paral·lel tingui reconeixement a la comarca. Ja hi ha converses amb Cercs perquè l'any que ve, en el 140è aniversari del seu naixement, es puguin fer les Festes Elena Jordi. «Quan algun estudiant de la comarca li dediqui un treball de recerca, voldrà dir que ja haurem normalitzat i integrat Elena Jordi com un personatge singular», apunta Cunill.
