L'estanyenca Tona Gustà (Moià, 1965) ha tret del calaix els microrelats que va escriure fa anys i que, d'una banda, retraten la seva àvia, a qui considera La pionera; i, de l'altra, descriuen comerços de Moià dels anys 70. Defensa que l'edició del llibre que els aplega «és molt oportuna, perquè ara la gent està molt angoixada i tensa i amb aquesta lectura rius molt. Et pots aïllar durant tres hores, o llegir-lo per etapes: són relats d'unes dues pàgines simpàtics, llaminers».

Gustà, que des de fa més de trenta anys es dedica a revisar, editar, corregir, traduir... textos, debuta en la narrativa amb aquest llibre, que ja ha presentat a l'Estany i que avui (12 h) donarà a conèixer a Moià, al parc, al costat de la biblioteca (en cas de mal temps, a l'auditori). Malgrat que va escriure els relats «en una època difícil, perquè era una manera de relaxar-se i no pensar en altres coses», confessa que ella mateixa es va «divertir profundament» durant el procés. Cada dia escrivia un relat «i l'enviava a quatre amics, sempre els mateixos, per veure si funcionaven. Em deien que es petaven de riure. Va ser molt xulo».

Per a l'edició del llibre, ha demanat a Carlus Padrissa, de la Fura dels Baus, amb qui manté un fort vincle d'amistat, que li escrigui al pròleg, i aquest hi destaca: «la Tona descriu coses personals d'una manera que fa que et sembli que als seus personatges tu també els coneguis€ et trasllada als teus propis records, fa com si fossin teus».

L'estanyenca va viure tres anys amb Emília Dalmau Gabriel, la seva àvia de Barcelona (del barri de la Salut), i explica, en 14 capítols, les «batalletes de la nostra vida juntes». Subratlla que «és un personatge que mereixia ser immortal». Gustà no se centra en detallar una vida de superació, sinó que «a partir de flaixos el personatge va creixent fins que es va configurant la seva imatge completa. Et poses en el seu món a través dels sentits: la música que escolta, les olors que l'envolten...». Al relat Low Cost narra «la seva obsessió pels viatges, que s'inventa perquè no té una pela»; i a Envàs on vas? revela «la seva dèria pel reciclatge, anticipant-se a totes les campanyes».

Els onze relats de botigues de Moià que completen el volum són «records d'infantesa, quadres de costums dels anys 70. No deixa de ser un homenatge al petit comerç i a tot un món que ara canvia i té la gràcia de document de memòria històrica». A Cal Plàcid, la pastisseria, hi explica el dia d'anar a comprar la mona; i a Oli pur d'oliva reivindica que es conservi un establiment que manté l'interior intacte, amb fusta noble fins al sostre.