El teatre Kursaal de Manresa va semblar divendres una discoteca de platja. O una festa major amb la seva orquestra de versions. Això sí, tothom va seure al seu lloc amb mascareta, distància i ballant sense moure's més del compte. Va ser, per a alguns, una petita oportunitat per alliberar-se de les cotilles covid. Una festa d'aniversari.

Camerata Bacasis és una formació de corda de la Catalunya Central amb una trajectòria que ha anat escapant del camí fàcil. Han coquetejat amb el tango, la música cubana i la brasilera, han col·laborat amb l'artista plàstic Quim Moya, han posat música a pel·lícules i han actuat per a projectes educatius, casals de gent gran, escoles i presons. I divendres van celebrar els seus deu anys amb el que probablement sigui el seu projecte menys sofisticat però, a la vegada, el més efectista. N'hi diuen ElectroBacasis.

Violins, violes, violoncels i contrabaix van sumar-se a la música que punxava Aleix Rodríguez, Dj Arzzett. 90 minuts de revolts, crescendos maquineros i fragments instrumentals èpics. Van sonar una trentena de grans èxits, amb arranjaments de Guillem Vilar i la veu de Marta Aguilera.

Els saltirons del director

Tan aviat apareixia un remix de Dua Lipa com d'A-ha o ABBA, i cançons com el Bella ciao i el Boig per tu. I el director de l'orquestra, Jordi Coll, anava fent uns saltirons que a vegades semblava que fos dalt del pòdium d'una pista de ball. «Vinga, família, que tremoli el Kursaal!», deia per animar l'ambient Dj Arzzett, habitual a les discoteques Coco Village i SevenSeven Manresa. Era nit de festa.

Entre el públic hi havia qui vibrava amb totes les cançons?, i els que es van quedar estàtics i quan van poder van marxar esperitats per por al toc de queda. També hi va haver qui es va passar tot el concert enganxat al telèfon mòbil, encara que la llum de la pantalla molestés la fila de darrera.

De David Guetta a Oques Grasses

Entre la selecció s'hi va trobar el Levels i The Nights del discjòquei suec Avicii, també en la versió de Doctor Prats. Va sonar Tiësto (Adagio for Strings), Oques Grasses (In the night), Kate Ryan (Désenchantée), la banda sonora de Juego de tronos, el Fly on the Wings of Love i David Guetta.

Sovint no sonaven les peces senceres, sinó fragmentades i samplejades. Quan la música pregravada prenia protagonisme, els músics aixecaven els arquets. A vegades el disjòquei també es quedava a un discret segon pla perquè l'orquestra acariciés les cordes.

Saltaven de Queen a YMCA passant per Coldplay sense treva, enganxant unes peces amb les altres. Entre el públic, molta gent jove i persones properes. «Camerata Bacasis és una banda musical que hem vist créixer», va dir El Galliner per presentar-los.

Abans del concert van projectar un petit audiovisual amb imatges dels seus 10 anys d'història. Hi va haver fotos dels moments més dolços del grup: des de calçotades, viatges a l'estranger, fins a col·laboracions amb Blaumut, Aspencat i Celeste Alías. «Som un grup de joves amb perfils professionals molt diferents però units per la música», explicaven a la veu en off.

Recordant Pont Aeri

La nit va transcórrer sota una bola de vidre discotequera i va tenir en el tram final un altre dels èxits folktrònics d'Avicii, el Wake Me Up, que demana que ens despertin quan tot hagi passat. També van atrevir-se combinant la reggaetonera Una lluna a l'aigua de Txarango i el house progressiu del This Is What It Feels Like del discjòquei holandès Armin van Buuren amb el cantant canadenc Trevor Guthrie. I, pel mig, el Flying Free de Pont Aeri.

Manel Camp i òpera

El Galliner va aprofitar el concert per recordar les properes cites de la programació. Comencen els actes de celebració dels 75 anys del pianista manresà Manel Camp amb una Big Big Band. Serà el pròxim dissabte amb una quarantena de músics a l'escenari. L'endemà, clàssics de l'òpera rellegits pel quartet manresà que integren Adrià Mas (veu), Joel Díaz (teclats), Ricard Cots (guitarra i baix) i Nil Moreno (bateria).