Els brindis es deixen per al final. Però, ahir, en la presentació d'Un missatge per a la Nora (Parcir), la tradició es va capgirar. Una copa de cava i un desig «de salut per a tothom» va servir perquè just abans de parlar sobre la continuació de la història de l'Eugene i la Nora, els assistents i l'autora del llibre, l'escriptora i periodista d'aquest diari Gemma Camps, alcessin els gots desitjant-se temps millors. Estem en pandèmia però, ahir, era un dia per celebrar. Publicar una tercera novel·la, com ha fet G. C. Claramunt, nom amb el qual signa quan escriu ficció, és per brindar. Com es fa a les premieres de cinema.

La llibreria manresana Parcir -editors del llibre- va ser l'escenari d'una trobada d'amics, familiars i saludats, entre els quals sor Lucía Caram, que només arribar, al segon torn de presentació, va recomanar a les xarxes Un missatge per a la Nora com el llibre que hem de comprar per Sant Jordi. Anotin-s'ho. Abans, l'autora i la llibretera Dolors Pardo van establir una conversa presencial -que es va poder seguir en directe per l'Instagram de la Parcir-, sobre els perquès d'una novel·la marcada pel cinema i la relació entre un actor alemany i una barcelonina que treballa en un despatx d'assegurances. Ell, famossíssim; ella, anònima.

Una novel·la que, va resumir la llibretera, uneix «les relacions humanes, els sentiments, una trama d'intriga i cinema». Tot i que l'autora no tenia la intenció d'escriure una segona part (que es pot llegir independentment de la primera, Un tuit para Eugene, Playa de Ákaba, 2017), els lectors van començar a demanar, subratllava Camps, «com continuava» la història entre dues persones que viuen en dos mons oposats i que havien iniciat a través del mail una mena de relació epistolar per culpa d'unes insistents piulades. Del glamur d'ell a la realitat més prosaica d'ella. Què passaria entre ells? «El llibre és la resposta», va afirmar l'escriptora.

Pardo va remarcar l'estructura d'una novel·la que dona l'oportunitat a cadascun dels dos grans protagonistes d'explicar, sovint, la mateixa situació des de la seva pròpia perspectiva. Per què? Camps va remarcar que havia sorgit així: «Sovint els humans pequem d'esperar dels altres el que voldríem per a nosaltres...» i, normalment, «sempre passa el contrari». Malentesos fantàstics per a una trama literària o del setè art. «Mires la vida a través del cinema?», li va demanar la llibretera en referència a les pel·lícules, actors, actrius que salpebren l'argument del llibre. «No», va afirmar amb contundència, «és una eina per descriure situacions. La vida me la miro d'una manera ben real».

I per què ficció? Camps va explicar que, de fet, si va estudiar periodisme no va ser per vocació sinó perquè implicava escriure: «La feina de periodista m'ha apassionat exercint-la». Però per escriure ficció, va remarcar, «no em calia exercir-la per saber que m'agradava, ja de ben petita». Periodistes que es passen a la ficció n'hi ha uns quants, va recordar Pardo, que va afirmar que «la majoria, a més, acaben sent bons autors». Touché.

I The End. Així es tanca Un missatge per a la Nora, una frase que remet novament al cinema, al vell cinema, i que l'autora va escriure «amb tota la consciència», va remarcar Camps en la recta final d'una presentació per on també va desfilar Keanu Reeves -actor de carn i ossos i personatge de la novel·la- per fer ressaltar la importància de «la ficció dins la ficció» en el llibre. Final definitiu a la història de l'Eugene i la Nora?, li va preguntar Pardo. «Jo crec que sí», va dir una escriptora que no es considera cinèfila però que, va assegurar, en el supòsit que escrivís un tercer llibre «faria plorar més» en Lukas -el fill de l'Eugene- i tornaria a fer sortir Manresa, ni que sigui d'esquitllentes -«per a mi és com jugar a casa». I un últim desig: «Que llegiu i el llibre i que en gaudiu». Arribaven les signatures i un bonic ram de tulipes de les fans més amigues. Com a les premieres, però en el món real.