El temps que estem passant ara en lluita contra el virus de la covid estic ben segur que ha de marcar l'esdevenidor de la cultura, de la mateixa manera que la pesta de Milà va originar els contes del Decameró i la de Londres el Diari de Daniel DeFoe. Les dues guerres mundials, el crac del 28, la guerra freda i el perill atòmic, a tall d'exemples, han farcit la temàtica de novel·les, assaigs, pel·lícules i formes d'arts plàstiques, fins i tot amb distopies com Contagio, film de Steven Soderbergh, i el clàssic Ultimatum a la Tierra, de Robert Wise, el realisme social de la narració Els raïms de la ira, de John Steinbeck, o el simbolisme del Guernica, de Picasso. I ho faran de dues maneres. La primera perquè els mateixos autors hauran canviat, enfrontats a una crisi que no albiraven, amb la sensació que moltes coses pengen d'un fil i que la desgràcia no repica lluny, sinó a la porta de cadascú com a ésser social. La segona és que ja no podran limitar-se a descriure amb monòton detallisme els sentiments personals, sinó que s'enfrontaran a la crisi col·lectiva, a la precarietat com a forma de vida, a la necessitat d'un nivell de compromís social. No es tracta de parlar de la malaltia. Es tracta de parlar com a dones i homes que passem per uns anys en què ha quedat palesa la nostra indefensió i que, en conseqüència, cal reforçar les mesures per establir les bases d'una societat on l'economia de la justa distribució cedeixi el lloc a la tan ponderada economia del creixement.