El pianista i compositor Manel Camp (Manresa, 1947) reconeix que afronta el concert de demà (18 h) al teatre Kursaal de Manresa «amb un punt de més nervis i emoció de l'habitual». No serà un concert més, sinó el que arrencarà el projecte De Minorisa a Carst, que, fins al maig de l'any que ve, proposa una dotzena d'actuacions i altres activitats al voltant de la celebració del seu 75è aniversari. Fa un parell d'anys que treballa en aquest «ambiciós» projecte, que inicia amb els 74 anys acabats de fer (dimarts passat) i que toca moltes branques (música, cinema, debat sobre el futur de la professió), i ho viu «amb molta intensitat i il·lusió, i també certa pressió, perquè mobilitzem molta gent».
Només per començar ha muntat el que anomena una Big Big Band, que aplega una trentena d'amics i companys músics, amb els quals ha treballat en un moment o altre dels seus 50 anys de trajectòria professional. Apunta que «amb alguns no hem tocat habitualment junts, però sí que hem coincidit en l'educació musical en jazz (ESMUC, Taller de Músics, Liceu...) o bé en la meva llarga època de músic de gravació discogràfica» i el cert és que ha format un gran Dream Team en el qual fa de mal fer destacar ningú (el mateix Manel Camp no ho fa), però hi ha des del saxo de Llibert Fortuny a la trompeta de David Pastor, passant per una altra trompeta, la de la santpedorenca Mireia Farrés. I també hi són els integrants del seu quartet (Matthew Simon, Horacio Fumero i Lluis Ribalta) i altres músics de la família: el seu germà Jordi i el seu nebot Xevi. Per no oblidar la nòmina de sis cantants que participaran en el concert, dues de les quals bagenques: Celeste Alías i Mireia Pintó.
Manel Camp destaca que poder aplegar tots aquests músics és «irrepetible i impagable, i només es pot fer perquè tinc la sort de tenir tants amics i haver treballat en tants àmbits de la música. Es tracta de gaudir de la música en directe i fer una festa».
Quan el pare assajava a casa
I si amb això no n'hi hagués prou, el repertori que ha preparat el compositor i pianista manresà per a la Big Big Band és igualment excepcional. En primer lloc, perquè «la gent que em segueix habitualment sap que em dedico a interpretar música pròpia, i poques vegades faig un repertori basat en estàndards americans», com és el cas. Camp ha fet incursions amb big bands, però es remunten als anys 80, quan va muntar-ne una al Bages i va treballar amb altres de Barcelona, «però no hi he estat plenament dedicat».
Ara bé, ha volgut aglutinar una gran formació en record de «quan el pare assajava amb l'orquestra a casa». Joan Camp tocava (violí, saxo, veu) en grans formacions com Los Solistas Reunidos i l'Orquestra Farrés i va acabar aplegant els seus fills, Manel (piano) i Jordi (bateria), al seu propi grup, Els Players. «Feien algunes peces que tocarem, de Cole Porter i Gershwin, i per això tinc records connectats amb la infantesa en aquest concert», remarca Camp.
D'altra banda, el músic manresà ha fet la tria d'estàndards americans pensant en «que sigui atractiva per al públic, peces que li puguin arribar directament, o bé perquè són prou conegudes o bé perquè se t'emporten i no deixen parar de moure els peus».
Un projecte de tant llarg i ampli abast com De Minorisa a Carst ha trontollat amb la pandèmia: «en dues o tres ocasions hem estat a punt de llençar la tovallola, però hem decidit tirar-lo endavant perquè creiem que fa molta falta per al món de la cultura, de la música, que ens unim i dinamitzem el sector». Com a noves aportacions, amb aquest projecte Manel Camp proposa crear comunitat a través de les xarxes socials: «Això no és pujar a l'escenari i tocar les peces i prou», sinó que abans es penjarà informació sobre el concert i també se'n crearà, a posteriori, un relat a nivell literari, amb la idea que quedi documentat de cara el futur. Pel que fa al finançament, està obert que, ja siguin empreses o particulars, s'apadrinin les peces musicals dels dotze concerts programats.
Hi ha enllaçat la M i la C (inicials de Manel Camp) amb una pinzellada artística, que evoca «a les onades, a les muntanyes i al fluir de la música».
