«Fa falta deixar passar el temps i agafar la distància suficient per poder portar la pandèmia a la gran pantalla», subratlla el cineasta manresà David Victori (Manresa, 1982). Tot i això, afirma que els esdeveniments viscuts en els darrers mesos tenen prou força com perquè influenciïn, encara que sigui de forma inconscient, les històries en les que està immers. Els mesos de confinament domiciliari li van servir per abocar el seu temps i la seva energia en els projectes literaris i cinematogràfics que feia temps que rondaven per la seva ment. Des d'aleshores, destaca que no s'ha aturat, ja que el seu sector viu un moment d'auge degut al creixent consum de pel·lícules i sèries a través de les plataformes. De fet, s'entrevista amb aquest diari mentre viatja en tren des de Barcelona fins a Marid, on està treballant en el muntatge de la segona temporada de Sky Rojo, la sèrie de Netflix que dirigeix i coprodueix.
En aquests moments, és a Madrid, on acaba de rodar la segona temporada de la sèrie Sky Rojo. Aquest fet és un símptoma de la bona recuperació del sector?
Sí, i és una sort. Òbviament, durant la primera onada, vam frenar l'activitat, com tothom. Però és veritat que, a hores d'ara, el sector s'està recuperant de pressa i, de fet, està creixent perquè el consum de pel·lícules i sèries s'ha disparat a les plataformes. La pandèmia, amb les seves respectives restriccions, ha provocat que moltes persones s'acostumin a mirar els films des de casa, en detriment pel cinema. Per aquest motiu, la indústria té necessitat de generar nous projectes. De fet, la segona temporada de la sèrie Sky Rojo s'estrenarà molt abans del que estava previst.
La pandèmia marcarà un abans i un després per al sector?
Les plataformes van permetre que, malgrat el confinament domiciliari, poguéssim gaudir de diverses pel·lícules i sèries a través de les plataformes. Jo mateix vaig dedicar els mesos durs de confinament a veure totes aquelles obres cinematogràfiques que tenia pendents. Tot i això, crec que les sales de cinema continuaran tenint un paper rellevant dins del sector. Un cop passi la pandèmia, la gent tornarà amb l'alegria d'abans al cinema. El ritual de sortir de casa per anar a veure una pel·lícula amb els amics encara és un pla que a molts encara els convenç.
El temps de confinament li va servir per gaudir dels clàssics del cinema, però també per crear?
Durant els primers dies, sentia angoixa per la crisi sanitària i estava molt pendent de les notícies. Vam haver d'aturar el rodatge de la sèrie Sky Rojo i també quedava en l'aire l'estrena del film No matarás. Malgrat la incertesa, vaig decidir girar la truita i dedicar el temps a aquelles coses que sí que podia fer. A banda de veure cinema, també vaig aprofitar per avançar en tres projectes que m'agradaria presentar de cara al futur. Un d'ells és un llibre, l'altre, una pel·lícula i el darrer, una sèrie. Aquesta última és la que està més avançada.
Els esdeveniments de l'exterior l'influenciaven a l'hora d'imaginar noves històries?
Sí que m'influenciaven. Al final, allò que escrius molt sovint agafa les tonalitats de l'ambient que t'envolta. La pandèmia és un dels esdeveniments més importants que hem viscut en els darrers temps i és evident que em marcarà. La manera com hem reaccionat com a espècie a una amenaça global, la gestió de la pandèmia per part dels polítics, el paper de la tecnologia davant la distància física... Són algunes de les qüestions que em susciten reflexions i preguntes que poden aparèixer plasmades en els propers treballs.
La pandèmia li servirà com a teló de fons d'alguna de les properes obres?
De moment, no em plantejo parlar directament sobre la pandèmia. Però sí que és cert que tot allò que hem viscut m'ha generat moltes reflexions que poden aparèixer de forma implícita. Encara és massa aviat per portar les vivències de la pandèmia a la gran pantalla. La situació ens és tan propera que és difícil fer-ne una anàlisi acurada. Fa falta temps i distància per poder relatar el darrer any.
Quan deixem enrere la pandèmia, l'art tindrà un paper rellevant per seguir endavant?
El dia que deixem enrere la pandèmia l'art reflectirà un contrast d'emocions. D'una banda, ajudarà a canalitzar la tristesa, l'angoixa i els traumes viscuts durant l'últim any. D'altra banda, moltes persones buscaran en l'art el poder tornar a viure l'alegria, com un exercici estoic en què es valoraran les petites coses. Quan s'acabi la crisi sanitària, hi haurà molta alegria i bogeria, però, alhora, molta ferida que caldrà curar.
